El passat 17 desembre la cancelleria alemanya va aprovar en Consell de Ministres un projecte de llei que obriria la porta a escorcolls i confiscacions en redaccions periodístiques i en empreses tecnològiques, fins i tot sense necessitat d’una autorització judicial prèvia. Així ho destapava aquest dilluns el digital alemany NIUS.
La iniciativa legislativa, impulsada pel ministre d’Afers Digitals Karsten Wildberger, porta per nom Llei de Transparència de la Publicitat Política (PWTG) i es presenta sota l’objectiu de transposar a la legislació alemanya una norma de la Unió Europea sobre la difusió de publicitat política en línia. Tanmateix, si bé oficialment pretén augmentar la transparència dels mitjans informatius, els detractors sostenen que el text va molt més enllà del que exigeix Brussel·les i introdueix mecanismes de control propis d’un Estat policial.
Un dels punts més polèmics del projecte té a veure amb el fet que s’autoritzaria l’Agència Federal de Xarxes a ordenar escorcolls en les instal·lacions de plataformes digitals, empreses de mitjans i altres actors vinculats a la publicitat política si considera que no han facilitat la informació requerida. En situacions definides de manera ambigua com a “perill imminent”, aquestes intervencions podrien dur-se a terme sense comptar amb aval judicial.
El catedràtic de dret constitucional alemany Volker Boehme-Neßler, citat pel mitjà, qualifica la mesura de “completament desproporcionada”, advertint de l’amenaça que suposa per a drets fonamentals bàsics. A parer seu, els escorcolls són una de les eines més intrusives de l’Estat i no haurien de quedar en mans d’una autoritat administrativa com l’Agència Federal de Xarxes. En l’actualitat aquest organisme es troba sota la direcció de Klaus Müller, exdirigent de la formació política dels Verds.
Un altre aspecte especialment sensible és l’afectació de la proposta normativa impulsada per l’executiu sobre els mitjans de comunicació. Tant si actuen com a venedors d’espais publicitaris com si promocionen els seus propis continguts a les xarxes socials, podrien exposar-se a inspeccions i confiscacions governamentals. Aquesta previsió planteja dubtes relacionats amb el seu encaix respecte de les garanties sobre secret professional i protecció de les fonts.
Boehme-Neßler recorda que el Codi de Procediment Penal alemany exigeix una ordre judicial específica per a qualsevol confiscació en mitjans de comunicació, una garantia que, segons l’expert, el nou projecte de llei no respecta. “És incompatible amb l’article 5 de la Llei Fonamental, que protegeix la llibertat de premsa”, afirma.
Les crítiques no provenen només de l’àmbit acadèmic. Wolfgang Kubicki, vicepresident del partit liberal FDP, ha qualificat la norma d'”instrument d’intimidació” i ha advertit que Alemanya corre el risc d’assemblar-se cada cop més a sistemes autocràtics. Segons Kubicki, l’ús de conceptes legals vagues permet perseguir opinions dissidents, encara que finalment no acabin en condemna.
Al seu torn, la líder d’Alternativa per Alemanya (AfD), Alice Weidel, descriu la iniciativa legislativa com a eina de censura: “Tan bon punt se sospiti que un mitjà de comunicació difon “desinformació”, es podrien escorcollar les seves oficines. Ja és evident que aquest martell de censura té com a objectiu principal suprimir les opinions crítiques i exercir pressió sobre els professionals dels mitjans de comunicació”.
