La freqüència amb què alts representants de la Comissió Europea (CE) mantenen reunions amb George Soros permet copsar el grau d’influència que el controvertit magnat ostenta sobre les institucions europees. Dades del Registre de Transparència de la UE revelen que, d’ençà de l’any 2014, l’Open Society European Policy Institute (OSEPI), la branca al continent de l’organització matriu de la xarxa Soros -l’Open Society Foundations (OSF)-, ha participat en més d’un centenar de trobades amb càrrecs de màxim nivell de la CE. De mitjana, això suposa gairebé una reunió mensual.
D’acord amb la informació disponible, l’activitat de l’OSF com a grup de pressió a Brussel·les s’ha concentrat especialment en àmbits com l’acollida d’estrangers, el canvi climàtic, l’ampliació de la UE, la qüestió hongaresa i, de manera creixent els darrers anys, en la denominada lluita contra la desinformació i el discurs d’odi.
Un dels espais clau és el Grup d’Alt Nivell per Combatre el Discurs d’Odi i els Delictes d’Odi, creat el 2016 sota el nom de Grup d’Alt Nivell per Combatre el Racisme, la Xenofòbia i altres formes d’Intolerància. Aquest fòrum, del qual formen part institucions europees, autoritats nacionals i organitzacions de la societat civil, té -aparentment- com a objectiu compartir bones pràctiques i millorar la prevenció i persecució dels denominats delictes d’odi. L’Open Society Foundations hi participa des de l’inici, moment en què alguns observadors situen el començament de la institucionalització de polítiques de moderació de continguts a escala europea.
La intensificació de les pràctiques de lobby de l’OSF coincideix també amb el procés legislatiu que derivà en la Llei de Serveis Digitals (Digital Services Act, DSA). El 2020, any en què la Comissió va publicar l’estratègia digital europea i va començar a treballar de manera concreta en aquesta norma, les despeses en tasques de lobby de l’organització de Soros a Europa es van multiplicar per més de vint respecte de l’any anterior.
Precisament, el desembre d’aquell mateix any es va presentar la primera proposta legislativa de la DSA, una regulació adreçada a reforçar la supervisió sobre plataformes digitals en relació amb la moderació de continguts. Nombrosos activistes digitals i entitats pro drets civils fa anys que adverteixen de l’amenaça que aquesta normativa suposa per al pluralisme informatiu i la llibertat d’expressió, drets bàsics que podrien veure’s restringits.
Sigui com sigui, el nombre de reunions entre l’Open Society Foundations i la Comissió només representa una part de la influència real que la xarxa Soros manté sobre Brussel·les. Altres organitzacions finançades per la fundació també tenen una presència destacada dins les institucions comunitàries. És el cas de l’European Council on Foreign Relations (ECFR), entitat finançada amb 30 milions de dòlars de l‘OSF entre 2021 i 2024 i que, segons els registres, ha participat en una cinquantena de reunions amb alts representants de la Comissió Europea en l’última dècada.
L’ombra de Soros alimenta igualment recels de naturalesa democràtica, atès que les organitzacions que finança i que intervenen en la presa de decisions al si de la UE no han estat escollides a les urnes, ni responen directament a un mandat popular. I, malgrat aquest dèficit democràtic, poden acabar orientant polítiques públiques que afecten drets fonamentals dels ciutadans europeus, com ara la llibertat d’expressió o l’accés a una informació plural. La pregunta de fons té a veure amb si decisions tan transcendents com aquesta obeeixen a lògiques democràtiques, o bé responen a l’agenda d’actors ideològics amb un accés privilegiat a les institucions.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.