El passat mes de gener, el retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units va coincidir amb un altre fet clau a l’altra banda de l’Atlàntic: la publicació de l’informe Cass al Regne Unit poc menys d’un any abans. Aquest estudi clínic i social sobre el tractament de menors amb disfòria de gènere va desencadenar una revisió de polítiques a diversos països occidentals.
Des d’aleshores, nombrosos governs van començar a restringir tractaments hormonals i quirúrgics per a infants i adolescents, suposant un punt d’inflexió després d’una dècada de fort impuls a l’agenda trans a les institucions. Ambdós esdeveniments són senyals clars que l’entusiasme polític i institucional envers la ideologia de gènere ha entrat en una fase de replantejament.
L’expansió institucional del discurs de gènere
En els darrers deu anys, la ideologia de gènere, i en particular la causa trans, es va integrar de manera accelerada en governs, escoles, hospitals, universitats i empreses. Aquesta expansió, percebuda per molts com un canvi cultural espontani, va ser en realitat impulsada per una estratègia coordinada i finançada amb abundants recursos econòmics.
Nombroses organitzacions no governamentals i fundacions privades van liderar aquesta transformació cultural, articulant campanyes, formació i presència política sota una narrativa de drets humans i inclusió.
Una estratègia organitzada
Entre les organitzacions més actives figuren GLAAD, una de les més grans en mitjans LGBTI, i GLSEN, que opera a l’àmbit escolar promovent continguts de diversitat de gènere sota el pretext de “combatre l’assetjament LGBTIfòbic”. Totes dues han jugat un paper clau en la introducció de conceptes trans en programes educatius i en la formació de docents.
Al terreny polític, el Victory Institute ha impulsat la formació de líders LGBTI per ocupar càrrecs públics. Figures com Rachel Levine i Sarah McBride, amb rols visibles a les institucions polítiques dels Estats Units, són resultat directe d’aquesta estratègia d’inserció en espais de decisió.
Les grans corporacions també s’hi van sumar. Out Leadership, una xarxa empresarial amb un pressupost de màrqueting que supera els 4.700 milions de dòlars, ha promogut polítiques pro-trans a empreses multinacionals. La proximitat amb el Fòrum Econòmic Mundial li ha permès influir en els estàndards de contractació, formació i gestió de personal de moltes firmes globals.
L’estratègia comuna es basa a presentar les demandes del moviment trans com una causa de drets humans, vinculant identitat de gènere amb valors universals com ara igualtat i inclusió.
Seguint el rastre dels diners
Tot aquest desplegament ha estat apuntalat per una inversió econòmica sense precedents. Segons el darrer informe bianual elaborat pel Global Philanthropy Project, només entre els anys 2021 i 2022 es van destinar 905 milions de dòlars a projectes LGBTI, un augment del 57% respecte al període anterior.
El 61% d’aquests fons van ser canalitzats cap a Amèrica del Nord, en particular els Estats Units, on es concentren moltes de les principals organitzacions i campanyes amb impacte a la resta del món. En la dècada compresa entre 2013 i 2022, la inversió en iniciatives LGBTI arreu del planeta supera els 3.000 milions de dòlars.
Entre els finançadors més grans figuren dues organitzacions vinculades a la xarxa de George Soros: Tides Foundation, que en deu anys ha destinat al moviment fins a 81,5 milions de dòlars, i l’Open Society Foundations, matriu de l’entramat del magnat d’origen hongarès, que n’ha destinat 78,8 milions. Bona part d’aquests fons, recordem-ho, provenien del govern estatunidenc, que els canalitzava -des de l’USAID i altres agències federals- a través d’aquest entramat d’ONGs. Tanmateix, destaca el creixent protagonisme del capital provinent de la Big Pharma.
De fet, el gegant farmacèutic Gilead Sciences figura com el principal patrocinador de les causes LGBTI i trans, amb donacions que superen 217 milions de dòlars entre els anys 2013 i 2022. L’Arcus Foundation, presidida per Jon Stryker, hereu de la tecnologia mèdica Stryker Corporation, n’ocupa la segona posició amb uns 150 milions de dòlars durant el mateix període. Amb seu a l’estat nord-americà de Michigan, l’Stryker Corporation proveeix material quirúrgic a més d’un centenar de països d’arreu del món.
Altres companyies farmacèutiques com AstraZeneca i Bayer han promogut internament polítiques alineades amb la ideologia de gènere. L’alemanya Bayer, per exemple, va patrocinar el 2022 la pel·lícula infantil “La mare té bigoti”; mentre que AstraZeneca va difondre entre els seus empleats materials on s’afirmava que el sexe biològic “no és binari”. Totes dues empreses produeixen medicaments utilitzats en tractaments hormonals.
Planned Parenthood, la xarxa de clíniques reproductives més gran dels Estats Units, també ha diversificat els seus serveis i ha esdevingut un dels principals proveïdors de testosterona per a adolescents en procés de transició.
Campanyes d’incidència política
L’informe del Global Philanthropy Project detalla que el 54% dels fons s’han destinat a campanyes d’incidència política, amb l’objectiu d’assolir canvis legislatius, reformes educatives, flexibilització de protocols sanitaris i promoció de tractaments mèdics a edats cada cop més primerenques.
Entre el 2021 i el 2022, els 20 principals donants van destinar 522 milions de dòlars a aquestes accions. Hi destaquen igualment noms com la Ford Foundation, el Wellspring Philanthropic Fund i MacKenzie Scott, exdona del fundador d’Amazon Jeff Bezos.
Totes aquestes entitats han impulsat una narrativa basada en el progrés social, això sí, evitant promoure un debat rigorós sobre els efectes mèdics, psicològics i ètics de les polítiques trans, especialment en menors d’edat.
A Europa, la Comissió Europea també ha donat suport financer a aquesta agenda. Des del 2014 ha lliurat gairebé 4 milions d’euros a Transgender Europe EV (TGEU), incloent-hi 600.000 euros assignats per a l’any passat. L’organització coordina la implementació del pla estratègic europeu per a la igualtat LGBTI. També hi participen el Consell d’Europa i el govern dels Estats Units.
Enginyeria social
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, les persones trans representen aproximadament entre un 0,3% i un 0,5% de la població mundial. Així i tot, la seva causa ha rebut el suport d’alguns dels principals actors econòmics i polítics del planeta.
Aquesta situació ha fet que alguns analistes parlin d’una convergència d’interessos entre activisme, indústria farmacèutica i filantropia global. D’una banda, el discurs trans ofereix un relat interessadament basat en els drets humans. De l’altra, la medicalització d’identitats trans representa un mercat creixent per a les farmacèutiques. I per a certs sectors filantròpics, és una eina efectiva per influir en polítiques públiques i reconfigurar normes culturals.
Canvi de rumb?
En menys d’una dècada, el discurs trans va aconseguir passat dels marges al centre del poder polític, educatiu i mèdic. Aquest ascens va ser impulsat per una aliança entre activisme d’arrel woke, grans corporacions i donants multimilionaris.
Avui, amb la victòria de Trump, la publicació de l’informe Cass, el replantejament de polítiques a diversos països i la recent sentència el Tribunal Suprem del Regne Unit, es comença a obrir un nou cicle; un en què s’exigeix més transparència, rigor científic i avaluació crítica sobre els efectes d’aquestes polítiques, particularment en els més joves.
El que per a molts va ser una revolució cultural, per a altres comença a revelar-se com una estratègia acuradament dissenyada, amb un fort component ideològic i econòmic darrere.
