La façana de la seu de FILMIN ha aparegut aquest dimarts amb pintades que acusaven la companyia de “col·laboracionistes amb la repressió espanyola”. L’acció, reivindicada pel grup nacionalista juvenil Nosaltres Sols, ha estat denunciada a primera hora del matí pel director editorial i cofundador de l’empresa, Jaume Ripoll, a través del seu compte a X. El detonant de la protesta és la incorporació, des del passat 9 de gener, del documental Ícaro: la semana en llamas al catàleg de la plataforma.
Dirigit per Elena G. Cedillo i Susana Alonso i produït el 2022, el documental aborda les protestes contra la sentència del procés del 2019 des d’una perspectiva que ha generat una forta indignació a Catalunya. A les xarxes socials, nombrosos usuaris han denunciat que l’obra dona veu exclusivament als agents antidisturbis desplegats a Barcelona, mentre n’obvia el context polític del moment i silencia les víctimes de la violència associada a l’operatiu policial. La polèmica s’ha traduït, fins i tot, en una onada de cancel·lacions de subscripcions fetes públiques pels mateixos usuaris.
Davant d’aquesta reacció, Ripoll va difondre ahir un comunicat en què defensava la decisió d’incloure el documental per raons de pluralitat i de llibertat d’expressió, tot remarcant que FILMIN no subscriu necessàriament l’enfocament de la peça. Lluny de rebaixar la tensió, la nota va rebre milers de comentaris crítics en poques hores, evidenciant fins a quin punt la decisió ha estat percebuda com una provocació dolorosa per a bona part del país.
En aquest context pren rellevància la manera com es distribueix el finançament públic de FILMIN. Entre els anys 2022 i 2025, el 93,5% de les subvencions públiques rebudes per la plataforma provenen de la Generalitat de Catalunya. Dels 2.064.590,09 euros percebuts els darrers quatre anys del conjunt d’administracions, fins a 1.929.506,11 euros procedeixen del pressupost de la Generalitat, principalment a través d’ajuts de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
En canvi, les aportacions de l’administració de l’Estat amb prou feines superen els 95.000 euros en el mateix període -un 4,6% del total-, amb una part significativa d’aquesta quantitat que també té origen a Catalunya. El percentatge restant, inferior al 2%, correspon a subvencions locals dels ajuntaments de Valladolid i València, amb 25.000 i 15.000 euros respectivament.
Amb aquest desequilibri en l’origen dels fons públics, el moviment de la plataforma resulta encara més incomprensible. FILMIN, una empresa privada amb una llibertat editorial que d’entrada ningú pot denegar-li, aposta per programar un documental controvertit, provocatiu i fins i tot dolorós per a una societat que, majoritàriament, sosté el gruix dels ajuts públics que ingressa. El debat, per tant, ja no té a veure només amb qüestions de pluralitat o de llibertat creativa, sinó també amb la responsabilitat social que s’espera d’un projecte finançat de manera tan aclaparadorament majoritària pel contribuent català.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.