Les mobilitzacions del sector primari que sacsegen Catalunya i bona part de la Unió Europea aquest inici de 2026 han situat l’acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur al centre del debat polític. El rebuig dels agricultors i ramaders catalans -que denuncien competència “deslleial” i el risc de desmantellar el teixit productiu nacional- ha obligat els partits a posicionar-se. No obstant això, la posició exhibida a Catalunya per Junts i Esquerra Republicana (ERC) contrasta de manera notable amb el paper que tots dos han jugat a Brussel·les.
Fins a les eleccions europees de juny de 2024, Junts disposava de tres eurodiputats i es mostrava favorable a culminar la signatura del pacte UE-Mercosur. En una intervenció al Parlament Europeu el 2023, Toni Comín declarava que “és imperatiu que s’assoleixi l’acord de la UE amb Mercosur”, reflectint la línia oficial del partit, com a mínim fins a l’estiu de 2024.
La situació va canviar de cop després de les eleccions europees d’ara fa poc més d’un any i mig: l’únic escó de Junts obtingut a les urnes, el de Toni Comín, continua vacant després que l’eurodiputat electe no acatés la Constitució al Congrés espanyol; fet que li impedeix exercir com a representant a l’Eurocambra i deixant el partit sense representació a Brussel·les.
Sense presència al tauler comunitari en aquests moments, Junts ha optat per a exhibir el seu suport a les protestes del sector primari català. El portaveu parlamentari Salvador Vergés ha visitat els talls de carreteres per fotografiar-se amb els tractoristes i ha reivindicat que la formació ha votat al Parlament de Catalunya diverses mocions contra l’acord comercial. Tanmateix, aquestes resolucions tenen un impacte real limitat, sobretot comparades amb la influència real que la formació exercia quan ocupava seients a l’Eurocambra i explicava les bondats del pacte UE-Mercosur.
Per tal de desactivar aquesta contradicció evident, dirigents de Junts remarquen que s’oposen “a aquest text de l’acord” que hi ha actualment damunt la taula. Però el nucli de la preocupació del sector primari -reciprocitat de normes, ús de fitosanitaris i sobirania alimentària- és essencialment el mateix que ja es contenia a l’esborrany defensat per Junts quan encara tenia capacitat d’incidir-hi.
En paral·lel, Esquerra Republicana ha intensificat els últims mesos el seu discurs crític amb el Mercosur, presentant-se com a defensora de les demandes del sector agrari català. Però el vot de la seva eurodiputada Diana Riba fa només un mes apunta en una direcció contrària: Riba va avalar la incorporació de clàusules de salvaguarda bilaterals al projecte d’acord, impulsades per la Comissió Europea amb l’objectiu d’aconseguir que els estats membres reticents s’hi sumessin.
Aquestes clàusules, votades conjuntament amb el Partit Popular Europeu (EPP), Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals de Renew, han estat interpretades pels partits opositors al Mercosur com una via per desbloquejar-ne l’aprovació definitiva. Precisament per això els grups contraris -com Patriotes per Europa (PfE) i el gruix del grup dels Conservadors i Reformistes (ECR)- hi van votar en contra.
Les conseqüències d’aquesta maniobra de la CE a l’Eurocambra s’evidenciaren el passat 9 de gener, quan 21 dels 27 estats membres van avalar la signatura del pacte en la reunió d’ambaixadors d’estats membres, amb només França, Hongria, Polònia, Irlanda i Àustria oposant-s’hi i l’abstenció de Bèlgica. Les clàusules aprovades al Parlament Europeu, amb el suport de l’eurodiputada d’ERC, han estat una contribució decisiva a l’hora d’aplanar el camí al pacte que s’ha de segellar aquest dissabte.
A banda de l’actuació del partit d’Oriol Junqueras a Brussel·les, els republicans tampoc no han utilitzat el marge de pressió que mantenen sobre el govern de Pedro Sánchez al Congrés espanyol per a forçar una rectificació en la posició de Madrid, que es manté favorable a l’acord UE-Mercosur.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.