La Sindicatura de Comptes ha exposat aquest dilluns amb xifres i evidències el desgavell en la gestió de les ajudes a la infància i la joventut a Catalunya. En la seva compareixença davant la Comissió d’investigació del Parlament sobre l’activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), el síndic major, Miquel Salazar, i la síndica Maria Àngels Cabasés han descrit un escenari de greus irregularitats, dèficit de control i problemes estructurals de governança.
Cabasés, ponent de l’informe 6/2025 de la Sindicatura sobre les prestacions econòmiques gestionades pel Departament de Drets Socials, ha explicat que la fiscalització duta terme posa de manifest “problemes estructurals de governança i de bon govern”, així com “la manca d’un marc de transparència sobre les dades d’execució” d’aquestes ajudes. El volum global de pagaments indeguts detectats ascendeix a 167,56 milions d’euros en el conjunt de prestacions analitzades, dels quals 4,7 milions corresponen específicament a la prestació per a joves extutelats.
Segons la síndica, aquesta xifra no és definitiva. El volum de pagaments indeguts reconegut pel mateix Departament “no és exhaustiu i podria ser revisable a l’alça”, igual que l’import de les quantitats que ja han prescrit. Una part dels diners s’hauria abonat fa més de quatre anys, fet que impedeix a l’Administració recuperar-los.
Pagaments indeguts massius
En resposta a les preguntes dels diputats, els representants de la Sindicatura han revelat que, de la revisió d’una mostra de 3.000 beneficiaris de la prestació per a joves extutelats corresponent al període de 2020 a 2022, s’han detectat pagaments indeguts en aproximadament el 40% dels casos. En molts expedients, s’hauria constatat que els joves treballaven, de manera total o parcial, superant els llindars d’ingressos per poder accedir a l’ajuda. Tanmateix, aquesta situació laboral no constava als Plans de Treball Individual o no estava degudament acreditada.
Aquestes irregularitats s’han pogut comprovar, entre altres mecanismes, a través de l’encreuament de dades amb la Tresoreria General de la Seguretat Social. “Sabem que compartien feina i prestació, i que sobrepassaven el llindar permès”, ha subratllat Cabasés, que remarcava que les conclusions de l’informe es basen en “evidències suficients i adequades” i no pas en valoracions subjectives.
L’informe també identifica altres disfuncions greus, com ara dispersió dels sistemes d’informació, incapacitat a l’hora de fer efectiva incompatibilitat entre prestacions, riscos en els circuits de control, possibles conflictes d’interès en serveis externalitzats i una manca generalitzada d’inspecció i supervisió per part dels estaments competents.
Externalització sota sospita i el cas Resilis
Un dels punts més destacats de la compareixença ha estat l’assumpte relatiu a l’externalització del Servei de Seguiment i Valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats (SEVAP). Cabasés ha qüestionat durament que el Departament de Drets Socials i Inclusió prorrogués, l’octubre passat, la gestió d’aquest servei a la Fundació Resilis sense haver fet “un control rigorós” de l’execució del contracte.
Resilis, que forma una UTE amb la Fundació Mercè Fontanilles, gestiona aquest servei des del 2022 i continuarà fent-ho fins al desembre del 2026 gràcies a la pròrroga, amb un cost de 556.916 euros. Tot plegat, malgrat que l’entitat es troba sota investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya per presumptes irregularitats en serveis de l’extinta DGAIA.
“La competència és de l’administració, i això comporta l’obligació de fer un control rigorós i avaluacions periòdiques”, ha assegurat la síndica. Segons l’òrgan fiscalització, no només no s’hauria exercit aquest control, sinó que ha detectat indicis que apunten al fet que algunes clàusules contractuals especials no s’haurien complert.
Investigacions encara obertes
El síndic major ha confirmat que la Fiscalia del Tribunal de Comptes ha obert un procediment per possible responsabilitat comptable, actualment en fase d’instrucció, arran dels fets descrits a l’informe. D’acord amb les conclusions de la Sindicatura, durant anys, hi ha hagut dèficits profunds de control que han desembocat en errors greus i, possiblement, fraus en la gestió de milions d’euros en prestacions públiques.
Amb un 40% de pagaments indeguts a joves extutelats i més de 167 milions d’euros abonats incorrectament en el conjunt del sistema, el problema difícilment pot atribuir-se a una mala pràctica puntual. Més aviat, és el funcionament mateix del model el que resulta qüestionat, fins al punt que la Sindicatura de Comptes insta a aplicar-hi canvis profunds i urgents.
