Nació Digital, mitjà en línia que més subvencions estructurals va rebre de la Generalitat el 2025, publica íntegrament en català. Tanmateix, a l’hora d’identificar els continguts patrocinats utilitza de manera sistemàtica un únic anglicisme: “Branded”. Aquesta paraula apareix sense traducció ni explicació, i sense cap advertiment addicional que permeti al lector identificar amb claredat que es troba davant d’un missatge de caràcter publicitari.
Segons els criteris del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), la ciutadania té dret a distingir sense ambigüitats quan rep informació periodística i quan es tracta de publicitat. El codi deontològic estableix que els continguts informatius no han de disfressar la presència de la publicitat i que aquesta ha d’estar visiblement diferenciada.
En aquest sentit, d’acord amb l’esperit del codi, no n’hi ha prou amb recórrer a etiquetes ambigües o denominacions poc clares. Els mitjans han de fer servir fórmules inequívoques -com ara “publicitat” o “contingut patrocinat”- per tal que el lector pugui identificar la naturalesa del missatge sense dubtes. A la porta de Nació Digital, és habitual trobar peces patrocinades intercalades amb la resta de continguts i sense advertir-se prou la distinció entre unes i altres.
En aquest context, l’ús de l’etiqueta “Branded”, l’únic mot en anglès del mitjà, pot interpretar-se com una decisió deliberada que dificulta la comprensió del lector, difuminant la frontera entre informació i propaganda comercial. Entre els exemples més recents trobem articles en format periodístic en què es promocionen marques com BarnaCredit, incloent en el text enllaços al web de la companyia, o les fundacions de les multinacionals Abertis i CaixaBank.
El cas de Philip Morris: propaganda corporativa camuflada d’informació
La qüestió va fer-se especialment visible amb la publicació, el 19 de desembre de 2025, de l’article titulat “Més enllà del fum: les tres claus científiques que marquen el full de ruta de Philip Morris cap a la fi del cigarret”.
El text presentava el relat corporatiu de la multinacional tabaquera sobre la seva transició cap a productes sense combustió. L’article defensava que el principal problema del tabac és la combustió i no la nicotina, destacava els centres de recerca de l’empresa i subratllava l’augment dels ingressos procedents d’alternatives al cigarret.
Malgrat això, la peça estava integrada dins l’entorn informatiu del diari, presentada amb el mateix format que el mitjà empra per als articles periodístics i identificada, únicament, amb la discreta etiqueta “Branded”, sense cap advertiment visible ni elements gràfics que la diferenciessin clarament de les notícies.
Aquest plantejament pot induir a l’error el lector i vulnerar el principi bàsic del codi deontològic: la separació clara entre informació i publicitat. A més a més, en l’article no apareixen en cap moment referències a fonts independents, ni a experts en salut pública, ni cap element crític o contextualització amb dades d’organismes sanitaris.
El cas adquireix una gravetat significativa perquè es tracta d’una multinacional del tabac. La legislació vigent a casa nostra és especialment restrictiva pel que fa a la promoció i el patrocini de productes del tabac en mitjans de comunicació.
La presència de continguts patrocinats per una tabaquera en format aparentment informatiu, dins d’un mitjà digital, situa el cas en una zona legal i deontològica delicada, sobretot, si la peça no es diferencia de manera clara i inequívoca de la resta de continguts periodístics.
Deontologia, subvencions i guardians de les essències
El Consell de la Informació de Catalunya és explícit en les seves recomanacions. Estableix que els continguts informatius no han de disfressar la presència de la publicitat, que els continguts patrocinats han d’estar visiblement diferenciat, que la ciutadania té dret a saber quan rep un missatge informatiu i quan rep publicitat i, finalment, que cal evitar-ne etiquetes ambigües o denominacions poc clares.
En aquest context, integrar continguts patrocinats dins l’entorn editorial amb una etiqueta poc clara, tal com fa Nació Digital, suposaria una vulneració de l’esperit del codi i un risc d’inducció a l’error i fins i tot a l’engany.
Aquesta pràctica resulta encara més controvertida tenint en compte que el Grup Nació Digital és el grup de mitjans en línia que més subvencions estructurals va rebre de la Generalitat l’any 2025. Aquest suport públic no sembla correspondre’s amb una exigència reforçada en termes de transparència i de compliment dels estàndards deontològics.
La qüestió també afecta la direcció del mitjà. El sotsdirector de Nació Digital és Ferran Casas, expresident del Grup de Periodistes Ramon Barnils, una entitat que s’autoerigeix com a guardiana de l’ètica i la qualitat del periodisme a Catalunya, i avesada a donar lliçons a tercers sobre deontologia professional i a repartir carnets de bon periodisme.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.