El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promogut la instal·lació d’una estàtua de Cristòfor Colom als jardins de l’Edifici d’Oficines Executives Eisenhower, adjacent a la Casa Blanca, a Washington D.C.. L’escultura és una rèplica en marbre d’una peça anterior que va ser enderrocada i llançada al port de Baltimore el juliol de 2020.
La nova estàtua ha estat cedida per una organització italoamericana, propietària de l’obra original, i ha estat creada per l’escultor Will Hemsley. La col·locació en aquest espai institucional respon, segons fonts oficials, a la voluntat de reconèixer la figura de Colom en el marc de la història global i del paper que se li atribueix en l’inici de les connexions transatlàntiques modernes.
La peça original va ser destruïda en el context de les protestes socials de 2020 als Estats Units, arran de la mort de George Floyd. Arreu del país, diversos monuments de figures històriques van ser objecte d’actes vandàlics o retirades de l’espai públic. Amb la recol·locació al complex de la Casa Blanca, l’obra passa a estar sota protecció federal.
La figura històrica de Colom
Cristòfor Colom és conegut sobretot per l’expedició de 1492, en la qual, al servei dels Reis Catòlics, va emprendre un viatge a través de l’oceà Atlàntic amb l’objectiu d’arribar a Àsia per una ruta occidental. Tanmateix, l’expedició va culminar amb l’arribada a territoris del continent americà, un descobriment imprevist que obriria la porta a un contacte sostingut entre Europa i Amèrica.
Aquesta fita va tenir conseqüències de llarg abast en àmbits com la navegació, la cartografia i les rutes comercials internacionals. A partir d’aquell moment es desenvoluparien nous circuits d’intercanvi entre continents que van contribuir a la configuració d’un nou sistema global de relacions econòmiques i culturals.
L’origen català de Colom
Si bé la teoria que vincula el naixement de Colom a Gènova és la més estesa, diverses línies d’investigació en situen l’origen en territoris de parla catalana de la Mediterrània occidental. Un dels indicis principals té a veure amb l’anàlisi dels seus escrits; els textos redactats en castellà presenten interferències lingüístiques pròpies del català, tant en la sintaxi com en l’ús d’expressions.
A més a més, la forma del cognom que utilitzava per a signar -“Colom”- coincideix amb la variant catalana, diferint de versions italianes com “Colombo”. Així mateix, la documentació atribuïda a Colom reflecteix coneixements institucionals i pràctiques administratives associades a l’aleshores Corona d’Aragó.
Altres elements analitzats inclouen la simbologia heràldica vinculada a la seva figura i la toponímia utilitzada en els territoris americans explorats. Alguns noms assignats a indrets del Nou Món presenten correspondències amb referents religiosos i culturals catalans. És el cas d’una de les illes de l’arxipèlag caribeny de les Antilles que, en la seva segona expedició americana, Colom batejà com a “Santa Maria de Montserrat”, en honor a la Mare de Déu de Montserrat.
Aportacions de la recerca científica
En l’àmbit científic, diferents estudis han analitzat restes atribuïdes a Colom i a membres del seu entorn familiar. Les dades genètiques obtingudes apunten a una ascendència situada a la regió mediterrània occidental. Aquest perfil és compatible amb poblacions dels territoris de parla catalana.
Algunes investigacions indiquen possibles connexions amb comunitats jueves sefardites presents a la península Ibèrica abans del segle XV, especialment en zones de la Corona d’Aragó.
Rellevància institucional
Sigui com sigui, la instal·lació de l’estàtua en un espai adjacent a la Casa Blanca situa la figura de Cristòfor Colom en l’espai de màxima representació institucional dels Estats Units. Un reconeixement que s’emmarca en la línia política mantinguda per l’actual administració, que commemoració el llegat històric del descobridor d’Amèrica.
Amb aquesta iniciativa, el govern nord-americà incorpora novament una representació de Colom en una posició pública rellevant, vinculant la seva figura amb el procés històric d’expansió marítima i connexió entre continents que, a les acaballes del segle XV, canvià per sempre la història de la humanitat.
