D’acord amb una investigació que durant quinze anys ha seguit des de la infància l’evolució de prop de 2.700 individus, la confusió de gènere se circumscriu fonamentalment en etapes vitals marcades pels canvis i els dubtes com són la pubertat i l’adolescència i, en la majoria dels casos, es dilueix abans d’arribar a l’edat adulta.
Aquest estudi longitudinal, publicat recentment a Archives of Sexual Behavior, examina com evoluciona el que els autors denominen com a malestar amb el propi sexe. Els resultats de la recerca evidencien que, en edats entre els 10 i els 12 anys, l’11% dels infants manifestarien en algun moment aquesta mena de sentiments.
Aquesta proporció s’emmarca en una època especialment intensa de la vida. L’entrada a l’adolescència ve acompanyada de canvis físics, emocionals i psicològics profunds. En aquesta etapa, la identitat del subjecte es troba en ple procés de desenvolupament i és habitual que aflorin dubtes i dinàmiques d’exploració.
Descens progressiu amb l’edat
Tanmateix, la recerca revela que el pas del temps comporta que la presència d’aquest malestar de gènere disminueixi de manera significativa. En concret, cap als 25 o 26 anys, el percentatge de persones que encara expressen una identitat de gènere diferent del seu sexe biològica cau fins al 4%.
Aquesta pronunciada davallada suggereix que, de forma majoritària, la confusió de gènere tendeix a resoldre’s per si mateixa al llarg dels anys, especialment entre la preadolescència i l’inici de la vida adulta.
Persistència escassa
Els autors, investigadors dels departaments de psiquiatria i medicina interna de la universitat neerlandesa de Groningen, n’identifiquen tres patrons principals. La gran majoria dels infants d’aquesta etapa, un 78%, no experimenta mai ambivalència de gènere.
Un segon grup, que representa un 19%, si bé desenvolupa aquesta confusió en l’adolescència, el va deixant enrere progressivament fins que desapareix de manera definitiva. Finalment, un darrer grup que suposa un 2% del total persistiria en aquest sentiment d’incongruència.
Per tant, del conjunt d’infants i adolescents que manifesten en algun moment emocions d’incongruència de gènere, prop de nou de cada deu l’acaben superant abans d’arribar a l’edat adulta. En tots els casos analitzats a la recerca en què es dona aquesta evolució a la baixa, el malestar de gènere ha desaparegut completament a l’edat dels 25 anys.
De fet, el nombre de casos en què aquest sentiment d’incongruència es manté de manera continuada són molt poc freqüents. L’estudi no detecta cap grup rellevant amb una situació estable al llarg del temps. Només tres dels subjectes analitzats, un 0,1% del grup objecte de seguiment, mostren un patró sostingut durant tot el període.
Un procés evolutiu que tendeix a resoldre’s
Aquests resultats indiquen que la persistència és excepcional i que es tracta d’un fenomen eminentment temporal, circumscrit en desenvolupament propi de l’adolescència. Així, el malestar amb el gènere apareix en una fase de construcció de la identitat de l’individu i, de forma aclaparadora, disminueix amb els anys.
Els autors de la recerca assenyalen també que aquesta confusió es presenta sovint juntament amb altres dificultats, com ara una autoestima baixa o problemes emocionals i de conducta. Aquest fet reforçaria la importància de posar a disposició del subjecte un acompanyament psicològic en què es tinguin en compte la totalitat de circumstàncies que l’afecten.
La paradoxa normativa a Catalunya
Amb tot, les conclusions de l’estudi no es troben alineades amb el marc legal vigent a Catalunya. La legislació actual prohibeix el que descriu com a “teràpies de conversió“, una definició àmplia que inclou tota mena d’actuacions que puguin fer replantejar la identitat de gènere de la persona, fins i tot si hi ha consentiment per part d’aquesta.
Alhora, el sistema permet dur a terme modificacions registrals de sexe a partir dels 14 anys i facilita l’accés a tractaments hormonals i intervencions quirúrgiques en menors d’edat, incloent-ne cirurgies tan invasives i irreversibles com mastectomies o vaginoplàsties.
Al si de l’ensenyament català, s’imposen al mateix temps continguts dins les aules que tendeixen intensificar aquesta confusió entre els escolars, als quals es convida a qüestionar-se el seu sexe biològic.
Per tant, al mateix temps que les intervencions terapèutiques orientades a explorar el malestar o acompanyar els dubtes resulten restringides o estigmatitzades, es permeten -i fins i tot fomenten- tractaments mèdics que poden tenir conseqüències de primer ordre en una etapa de desenvolupament personal. Aquest contrast pren encara més rellevància, tenint en compte que l’evidència científica apunta a una alta probabilitat de resolució espontània.
Un model qüestionat en el context internacional
En aquest context, diversos països europeus han revisat els darrers anys l’enfocament en aquest àmbit. El Regne Unit, Suècia i Finlàndia han limitat recentment l’ús de bloquejadors de la pubertat, apostant per abordar el fenomen amb més prudència i atorgant més pes a tractaments psicològics.
Aquestes decisions responen a dubtes creixents associats a la seguretat i l’eficàcia dels tractaments hormonals i quirúrgics, així com a la possible existència d’efectes adversos que les intervencions mèdiques de transició de gènere comporten sobre la salut física i mental del pacient.
Mentrestant, a Catalunya, el model assistencial continua fonamentant-se en l’anomenat enfocament afirmatiu. Això es tradueix en una elevada accessibilitat a tractaments hormonals en fases vitals primerenques i en un augment d’intervencions quirúrgiques, malgrat el component d’irreversibilitat que presenten.
El paper del relat
En aquest context, els mitjans de comunicació i les plataformes autoerigides com a verificadores de fets tenen un rol rellevant en la configuració del debat públic. És el cas de Verificat, que a Catalunya contribueix a reforçar una determinada narrativa sobre l’assumpte.
En un article publicat aquest dimecres, el portal qualificava de manera categòrica les teràpies no afirmatives com una “forma de tortura”, alineant-se amb posicionaments d’abast internacional que, segons els crítics, no incorporen el conjunt de la discussió científica actual ni els resultats d’estudis longitudinals coms el publicat a la revista especialitzada en aquest àmbit Archives of Sexual Behavior.
Obvien igualment les repercussions que suposa contribuir a legitimar polítiques públiques que prioritzen la intervenció mèdica precoç per davant d’altres opcions d’acompanyament menys invasives. Un enfocament que s’inscriu en una dinàmica més àmplia de determinades perspectives en l’àmbit mediàtic.
No és casualitat que Verificat fos impulsat per l’Open Society Foundations, organització matriu de la xarxa internacional de George Soros i que, incloent-hi el finançament per part Poynter Institute, el mitjà català hagi percebut entre 2019 i 2024 uns 300.000 euros procedents de l’entramat global del magnat.
La promoció global de l’agenda trans
El paper de la xarxa Soros en la promoció d’aquest marc interpretatiu s’ha d’entendre en un context internacional més ampli. Els darrers temps, els temes associats a la denominada identitat de gènere han guanyat presència en institucions polítiques, educatives, sanitàries i empresarials arreu del món, coincidint amb un increment de grans fluxos de finançament global orientats a la difusió de l’agenda trans.
Organitzacions com GLAAD o GLSEN han tingut un paper cabdal en els àmbits mediàtic i educatiu, especialment als Estats Units, mentre que altres iniciatives han treballat per augmentar la presència de líders LGBTI en espais polítics. El finançament representa un element clau. D’acord amb les dades recopilades per Global Philanthropy Project, només entre 2021 i 2022 es van destinar 905 milions de dòlars a projectes LGBTI, amb una inversió acumulada en una dècada que s’enfila per damunt dels 3.000 milions de dòlars.
Diverses fundacions vinculades a l’entramat internacional de George Soros són agents destacats en aquests esforços. També s’hi sumen grans corporacions així com la indústria farmacèutica, que han contribuït tant amb finançament com amb polítiques internes alineades amb aquestes iniciatives.
Bona part d’aquest ingent volum de recursos econòmics mobilitzats s’ha destinat a campanyes d’incidència política dedicades a promoure canvis legislatius i reformes en educació i salut alineades amb aquests plantejaments de gènere. Un desplegament que ha posat l’èmfasi en els drets d’autodeterminació de gènere i en la inclusió, però que ha arraconat deliberadament els possibles efectes mèdics i psicològics, especialment en menors.
Recentment, però, han aparegut senyals de revisió. Publicacions com l’informe Cass al Regne Unit i canvis polítics com l’inici del segon mandat de Donald Trump a la Casa Blanca han coincidit amb una reavaluació de protocols en diversos països europeus.
