Davant la davallada del flux informatiu propi de la Setmana Santa, el cas de l’exdiputada cupaire Eulàlia Reguant ha estat sens dubte un dels temes estrella d’aquests darrers dies a les xarxes socials. Fins i tot el reputat economista Xavier Sala-i-Martin ha volgut dir-ne la seva, publicant aquest diumenge un contundent comentari en què qüestiona tant el discurs de l’esquerra com el comportament de llurs electors.
La polèmica s’emmarca en les notícies recents sobre la nova dedicació professional de Reguant fora de la política institucional. Segons va explicar dimecres passat el mitjà Crónica Global, l’exparlamentària ha assumit una posició destacada a l’empresa immobiliària familiar, Mucius Cent, com a apoderada solidària.
El fet que la societat ostenti un patrimoni superior als 13 milions d’euros, així com desenes de pisos a Barcelona, ha desembocat en una allau de comentaris a xarxes que posen l’accent en la divergència flagrant entre el discurs polític de Reguant -crític amb els grans tenidors i favorable a l’okupació- i la realitat del vast negoci immobiliari explota la seva família, al si de la qual exerceix actualment un paper actiu.
El missatge de Sala-i-Martin, a X, responia a un usuari que defensava la coherència política Reguant malgrat comptar amb un origen familiar vinculat al sector immobiliari. L’economista, però, n’ha capgirat l’argument i ha assegurat que no hi ha cap contradicció en l’actuació de l’exdiputada de la CUP, sinó en la percepció dels seus seguidors.
Tenint en compte que és llicenciada en matemàtiques, Reguant seria perfectament conscient, a parer de Sala-i-Martin, que determinades polítiques d’habitatge “d’esquerres” provoquen efectes contraris als desitjats, com ara la reducció de l’oferta de lloguer o l’augment dels preus. En aquest sentit, suggereix que aquesta situació podria acabar beneficiant, entre d’altres, empreses immobiliàries com la de la família de qui havia estat portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya.
El professor de la Universitat de Colúmbia ha descrit la maniobra com a una estratègia “brillant” perquè, segons ell, satisfà un electorat que qualifica d'”econòmicament ignorant” i, al mateix temps, beneficia interessos patrimonials propis.
