Durant la primera meitat d’aquest 2025, es van registrar arreu de l’estat francès fins a 244 ocupacions il·legals d’habitatges, una xifra que suposa un increment del 55% respecte de l’any passat. Segons ha informat aquest dilluns Europe 1, aquests espais, sovint pisos o edificis buits, acullen a hores d’ara unes 2.200 immigrants sense papers, la majoria homes joves procedents del Magreb i de l’Àfrica subsahariana.
L’assumpte amoïna cada cop més els veïns i les autoritats. Per als serveis d’intel·ligència, explica l’emissora francesa, no es tracta d’un fenomen espontani o improvisat: assenyalen directament col·lectius d’ajuda i moviments d’extrema esquerra, que hi col·laborarien activament en el procés.
D’acord amb la informació publicada, activistes d’aquesta mena d’organitzacions cerquen pisos desocupats, n’obren l’accés i ajuden els immigrants a instal·lar-s’hi. A més a més, els proporcionen instruccions per evitar desallotjaments, com ara posar noms a les bústies, disposar de papers amb referències legals o, fins i tot, simular contractes.
Dues terceres parts de les ocupacions es concentren a la Catalunya Nord i Occitània. A Perpinyà, una de les ciutats més afectades, en només mig any s’han desallotjat 22 pisos ocupats. Tanmateix, després de ser-ne expulsats, molts immigrants tornen a trobar allotjament gràcies als grups de l’esquerra radical, que localitzen nous espais buits.
“Hem identificat nombroses associacions que expliquen a aquestes persones com fer-ho. Fins i tot tenen llistes de cases disponibles per a ocupar, deshabitades”, assegura Grégory Hemous, agent de policia de Tolosa. De fet, a la capital històrica del Llenguadoc a hores d’ara es duen a terme dues operacions anti ocupació cada setmana per a combatre el problema.
L’onada d’ocupacions ha desembocat en un malestar creixent entre els veïns. Diversos informes policials constaten el deteriorament de la convivència i la seguretat urbana, arran de l’augment de baralles o de consum d’alcohol i drogues que se’n deriva. En molts casos, aquests espais esdevenen punts de distribució de substàncies il·legals. Tot plegat contribueix a una sensació d’inseguretat a l’alça en barris on abans no hi havia conflictes.
