El salvatge assassinat d’una jove dissabte passat a Esplugues de Llobregat continua envoltat de controvèrsia. Si bé el Departament d’Interior i el Govern de la Generalitat han intentat fixar des del primer moment el relat d’un episodi aïllat vinculat a un suposat brot psicòtic de l’agressor, noves informacions conegudes aquest dimarts posen seriosament en dubte aquesta versió.
Els Mossos d’Esquadra, per la seva banda, insisteixen que la investigació continua oberta i que encara no disposen d’una conclusió definitiva sobre el mòbil del crim. Amb tot, diversos testimonis que van presenciar els fets asseguren que l’atacant, abans de perpetrar el degollament mortal, hauria proferit expressions en nom d’Al·là, un detall que evoca patrons d’atemptats gihadistes perpetrats els darrers temps arreu d’Europa.
Malgrat aquests indicis, la consellera d’Interior, Núria Parlon, rebutjava en una intervenció a RAC1 aquest dilluns qualsevol vinculació terrorista. Parlon sosté que l’agressor “probablement estava sota una situació de desequilibri” apuntant directament a la hipòtesi del brot psicòtic com a explicació del succés. Va assegurar, igualment, que no consta cap referència a proclames islamista en les diligències. Aquesta és la línia que el Govern s’ha esforçat a projectar públicament les últimes hores en relació amb el sanguinari crim d’Esplugues de Llobregat.
Tanmateix, la informació publicada aquest dimarts a El Periódico introdueix un element clau que qüestiona aquest relat. Segons el diari, l’atacant ja fou detingut l’any 2022 a Burgos després de protagonitzar un episodi violent. Les autoritats li atribuïren el llançament de pedres contra ciutadans i agents de policia, amenaces amb un pal i l’atrinxerament en una de les torres del castell de la localitat espanyola. L’aspecte que a hores d’ara esdevé més rellevant respecte de l’incident de Burgos és que aleshores també hauria proferit consignes de naturalesa islamista.
Aquest precedent coincideix amb els testimonis d’Esplugues de Llobregat que asseguren haver sentit expressions d’aquesta mena durant l’atac de dissabte, fet que contrasta amb la versió oficial que descarta aquesta motivació i prova de circumscriure el cas exclusivament en un episodi de trastorn mental.
L’home, de 37 anys i origen marroquí, ha ingressat en presó provisional -sense fiança- acusat d’assassinat, temptativa d’homicidi, lesions i amenaces, tal com ha recollit en un comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els investigadors analitzen ara el seu telèfon mòbil, una peça clau per a determinar si existeixen indicis de radicalització o si, com sosté el Govern, el crim respon únicament a una situació aïllada de desequilibri psicològic.
