L’actual consellera de Recerca i Universitats ha designat Alexander Golovín, de 22 anys, “assessor especial en matèria de polítiques estratègiques” del departament. Darrere d’aquesta pomposa denominació s’hi amaga un càrrec de lliure designació i, per tant, exempt de la necessitat de concurrència, que sí predomina en l’accés ordinari a l’ocupació dins el sector públic. Aquesta fórmula en la contractació s’ha erigit com l’instrument predilecte per al nepotisme nostrat.
Golovín s’ha fet conèixer darrerament per bona part de la ciutadania catalana per haver aparegut a diferents mitjans de comunicació com ara RAC1, El Nacional o Els Matins de TV3, on hi col·labora com a tertulià. El més destacable del seu fitxatge per part del govern és que malgrat no haver obtingut encara cap titulació superior ni tenir cap trajectòria professional reconeguda, passarà a assessorar el departament d’universitats, servei pel qual percebrà a més a més un sou de 58.000 euros anuals.
El flamant assessor és també conegut per ser un dels fundadors i, alhora, una de les cares més visibles de l’Institut Ostrom, think tank de tendència liberal i amb una capacitat d’influència sobre les polítiques públiques a l’alça. El que sorprèn més d’aquest episodi és el fet que una de les grans batalles que planteja aquest laboratori d’idees és justament la defensa de la professionalització de la funció pública. Una posició diametralment oposada a l’actuació protagonitzada pel seu membre més mediàtic en acceptar l’encàrrec de la consellera Geis. Tot fa pensar que la designació de Golovín, sense cap mèrit que l’avali, té més a veure amb el clàssic mercadeig de voluntats.
