No està sent, ni de bon tros, la tardor més plàcida per a Mark Zuckerberg. Dilluns passat els servidors de Facebook Inc. van quedar inoperatius durant set hores. L’incident deixava a les fosques els milers de milions d’usuaris de totes les plataformes que formen part del grup empresarial, sent l’aplicació missatgeria instantània WhatsApp i la xarxa social Instagram les més populars, amb permís de la mateixa Facebook. La històrica caiguda, tant per la seva durada com pel nombre de persones afectades, va costar-li a la corporació pèrdues a la borsa per valor d’uns 6.000 milions de dòlars.
Els problemes tècnics no són els únics als quals s’enfronta l’empresa nord-americana. Segons va destapar el Wall Street Journal, dins les oficines de Facebook circulava un informe intern que concloïa que Instagram generava efectes nocius als seus usuaris més joves. El document apunta al fet que la participació en l’app de compartir fotografies incidia en la percepció negativa del propi cos per a 1 de cada 3 joves. Els investigadors assenyalaven que l’aplicació empitjorava els problemes d’imatge corporal i que, fins i tot, en podrien ser la principal causa de la seva aparició en molts casos. Aquest impacte, que afecta en major proporció la població femenina, haurien fet créixer l’ansietat i la depressió en termes generals. Una de les figures clau en aquesta revelació és Frances Haugen, ex treballadora de l’entitat, que ha donat testimoni d’aquestes pràctiques corporatives davant el Senat dels Estats Units.
Un recent article de la revista VICE aprofundia en les conseqüències lesives que Instagram produïa sobre l’estabilitat emocional i la salut mental de les noies. Es constata la presència de publicacions que promouen pràctiques relacionades amb trastorns alimentaris. S’observen també perfils que directament exploten aquestes patologies per a promocionar serveis i productes, la majoria no homologats. Tot i l’anunci de la companyia de bloquejar aquesta mena de continguts, la laxitud del control ha permès sortejar les restriccions amb facilitat.
Fa un parell d’anys Facebook ja es va veure obligat a bregar amb una de les polèmiques més greus que ha viscut d’ençà que va néixer el 2004. L’octubre de 2019 transcendia que Facebook i Instagram acollien pàgines relacionades amb el tràfic de persones. Els hashtags i els algoritmes d’aquestes xarxes socials eren utilitzats per màfies de tracta de blanques que oferien la “mercaderia” amb total impunitat. El servei de missatgeria instantània que oferien les plataformes era el mitjà per negociar amb els clients. Altres crítiques formulades per la companyia són respecte de l’explotació de les dades agregades dels usuaris, posant-les a disposició d’entitats dedicades a la comunicació política durant processos electorals.
Pel que fa a la difusió de l’informe intern que confirma les nefastes conseqüències que els productes de Facebook causen a les més joves, s’ha conegut pel gran públic quan justament la companyia treballava en la manera d’arribar a una part de la població encara més prematura. El conglomerat dirigit per Zuckerberg persegueix des de fa temps aconseguir capturar l’atenció dels menors de 12 anys. Davant l’augment de quota de mercat protagonitzada per aplicacions de la competència, com la xinesa TikTok, els empleats de Facebook ja estaven desenvolupant estratègies promocionals adreçades a infants i preadolescents, és a dir, els segments d’edat més vulnerables. Una agressiva tècnica comercial que obvia els greus perjudicis psicològics que genera i proscriu tot indici de responsabilitat social corporativa.
