YouTube ja ha fet efectiva l’apagada geogràfica dels canals de Russia Today (RT) i Sputnik, impedint els usuaris accedir-ne des d’Europa als continguts d’aquests mitjans. Google, propietària de la plataforma, anunciava aquest dimarts la decisió, alineant-se així amb el bloqueig dels portals russos que la Comissió Europea ha inclòs dins el paquet de sancions contra Moscou. Facebook, ara sota el nom de Meta, ha seguit les mateixes passes.
Ursula von der Leyen fou l’encarregada de comunicar la insòlita iniciativa amb què s’atempta contra la pluralitat informativa i la llibertat de premsa. Però al contrari de l’escenificació i la retòrica bèl·lica emprades, la mesura perjudica principalment els ciutadans de la Unió i no pas el Kremlin.
L’adscripció editorial dels mitjans afectats respecte del govern rus és notòria i sobradament coneguda, de tal manera que la decisió s’inspira en un paternalisme inadmissible que evidencia la voluntat de deslliurar els europeus de la capacitat adulta de discerniment. El conflicte armat esdevé, en conseqüència, el pretext propici per a eliminar capçaleres incòmodes per a l’establishment de Brussel·les.
L’ofensiva endegada al continent no es limita als canals d’informació russos, sinó que amenaça directament el dret a la llibertat d’expressió del conjunt de la població. És el cas de la República Txeca, on la fiscalia ha declarat que l’acció de manifestar-se en suport a Rússia podrà perseguir-se penalment i ser sancionada amb fins a tres anys de presó.
Al mateix temps, a la veïna Polònia, els serveis d’intel·ligència mantenen en aïllament des d’ahir el periodista basc Pablo González, arrestat mentre cobria el conflicte a petició dels seus homòlegs ucraïnesos. La premsa també és assenyalada a xarxes socials com Twitter, que etiqueta missatges i perfils als quals atribueix unilateralment la condició d’elements de propaganda russos.
La clamorosa intensificació de la censura mina la pretesa autoritat moral de la UE com a referent en el respecte pels valors democràtics, que paradoxalment utilitza com a contraposició al règim de Putin per tal de deslegitimar-lo. Però la tendència ve de lluny. Aprofitant l’excusa de la pandèmia, YouTube ja bloquejà el setembre passat els canals de Rússia Today (RT) en llengua alemanya. Una de les múltiples pràctiques perpetrades per grans plataformes digitals i que han dificultat els últims dos anys la difusió d’informació entre els internautes.
Fins i tot, abans d’esclatar la crisi sanitària, assistíem a senyals que dibuixaven aquesta perillosa deriva. A finals de 2019, el govern espanyol modificava via decret la llei General de Telecomunicacions, arrogant-se des de llavors la facultat d’intervenir infraestructures, recursos o xarxes amb la finalitat de “preservar o restablir l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional”. A les portes d’una pandèmia i d’un conflicte armat posterior, s’instaurava convenientment la censura prèvia i sense necessitat d’aval judicial.
