El Jubileu de Platí de la Reina Isabel II no va comptar amb la participació del Príncep Andreu, considerat el fill predilecte de la monarca britànica. Malgrat excusar-se en un contagi per Covid-19, l’absència té a veure amb la caiguda en desgràcia del personatge, d’ençà que fos denunciat per abusos sexuals. En una foto presa el 2001, apareix el Príncep agafant per la cintura la denunciant, mentre aquesta era menor d’edat. A la imatge els acompanya una tercera persona: Ghislaine Maxwell, dona i estreta col·laboradora del pederasta i traficant sexual Jeffrey Epstein.
Ara fa dos anys, l’estrena a Netflix d’una minisèrie documental sobre Epstein va donar a conèixer, més enllà dels Estats Units, els horrors que perpetrà. Aquest reputat financer novaiorquès d’ascendència jueva, ben connectat amb l’elit nord-americana, va saltar als mitjans en destapar-se que durant dècades havia construït una xarxa de tràfic de menors, sent responsable d’abusos a centenars de joves.
El documental desvetlla els vincles d’Epstein amb multitud de polítics, empresaris i, fins i tot, membres de la reialesa britànica. Apareixen noms com el de l’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, el de l’inefable productor de Hollywood Harvey Wenstein o, com hem vist, el del Príncep Andreu. Alguns testimonis del documental apunten que Jeffrey Epstein posava les menors a disposició d’aquestes il·lustres amistats. Molts dels abusos es produïen a l’illa privada que tenia el financer en propietat al Mar del Carib. Era coneguda com l’”Illa de la Pedofília”.
Després d’anys d’impunitat, l’estiu de 2019 Jeffrey Epstein va ser arrestat per inducció a la prostitució de menors i empresonat provisionalment al correccional metropolità de Manhattan. El 10 d’agost d’aquell mateix any, va ser trobat mort a la seva cel·la. El centre penitenciari on se’l mantenia pres era considerat d’alta seguretat i s’aplicaven sobre Epstein protocols específics de vigilància quasi permanent, per a evitar que es prengués voluntàriament la vida. Casualment, la nit dels fets les càmeres de seguretat van patir problemes tècnics.
Sigui com sigui, la versió oficial va assenyalar que Jeffrey Epstein s’havia suïcidat. Convé recordar que estava tancat cautelarment i a l’espera que avancés la investigació i el procediment judicial que hi havia obert contra ell. Ben segur que la seva sobtada mort va tranquil·litzar més d’un dels contactes de la seva agenda. Una segona autòpsia encarregada per la família va concloure que les lesions que presentava el cadàver d’Epstein eren incompatibles amb les d’una mort per suïcidi.
El desembre de l’any passat, és a dir, dos anys i mig després de descobrir-se el cos sense vida d’Epstein, la dona del magnat era condemnada a 65 anys de presó, sota càrrecs de tràfic sexual. El jurat va donar per vàlids els testimonis de quatre denunciants, que acusaven Ghislaine Maxwell de ser una peça clau en l’estructura d’abusos sistemàtics dirigida per Epstein. D’aquesta manera, Maxwell desenvolupava una tasca organitzativa essencial per a possibilitar les activitats sexuals il·lícites. En moltes ocasions, també participà directament dels abusos sobre les adolescents que s’encarregava de reclutar.
Ghislaine Maxwell, que d’ençà de l’emissió del veredicte compleix condemna a un centre penitenciari de Brooklyn, ha tornat a ser notícia els darrers dies. El passat dimecres l’equip d’advocats de Maxwell alertaven el tribunal federal de Manhattan que la vida de la seva clienta es trobava greument amenaçada a l’interior de la presó. Els advocats asseveren que fins a tres recloses li haurien transmès a Maxwell que una altra interna planejava escanyar-la mentre dormís. Aquesta companya hauria expressat que els diners que rebria per l’encàrrec compensarien afegir vint anys més a la seva condemna.
