Les primeres hores de l’any han estat marcades per la polèmica al voltant de les reaccions que han despertat a les xarxes socials les notícies sobre els primers naixements del 2024 a Catalunya.
Immediatament, hi sortien al pas responsables públics i tertulians alliçonadors per a condemnar el sentit majoritari d’aquests comentaris i presentar el fet migratori com a un fenomen inevitable.
Se’ns explica que la nostra piràmide poblacional, definida per una caiguda constant de la fecunditat i un acusat envelliment, exigeix l’entrada massiva d’estrangers que garanteixin el model de benestar vigent.
Eviten esmentar, com és habitual, que el sotrac demogràfic amb què justifiquen l’accelerada transformació social que patim és conseqüència de successives decisions -i renúncies- polítiques.
N’és bona mostra d’això la trajectòria seguida per Hongria la darrera dècada, que ha aconseguit capgirar la tendència a la baixa de la natalitat i, alhora, assolir nivells de prosperitat socioeconòmica mai no vists al país.
L’actual primer ministre, Viktor Orbán, agafà el 2010 les regnes d’un país que, després de vint anys de davallada permanent, es trobava amb una taxa de fecunditat en mínims històrics.
De la mà d’una decidida aposta per les polítiques de foment de la natalitat, Hongria fou capaç de passar d’una mitjana d’1,23 fills per dona el 2011, a una d’1,59 deu anys més tard.
Entre les claus d’aquesta fita, destaquen els incentius econòmics i fiscals adreçats a possibilitar un marc d’estabilitat i seguretat propici per a la formació de noves famílies.
Així, l’estat hongarès obsequia les parelles que contrauen matrimoni amb un préstec de 30.000 euros, sense interessos, que no hauran de retornar en cas que tinguin tres fills o més.
A partir del primer fill, el retorn del préstec queda suspès durant tres anys i, amb el segon, es produeix una condonació del 30% del deute i una nova suspensió de tres anys en el seu reemborsament.
Més enllà de les ajudes directes, el conjunt del sistema tributari hongarès s’orienta a facilitar la vida de les famílies. S’hi aplica, per exemple, una exempció vitalícia de l’IRPF a les dones que tinguin quatre fills o més.
Amb la finalitat d’ajudar els joves en l’inici d’una carrera professional i la formació d’una família, fins als 25 anys resten exclosos de pagar qualsevol impost sobre la renda.
Tot plegat es complementa amb una bateria de mesures fiscals que aplanen l’accés a l’habitatge, així com importants subvencions per a escoles bressol, material lectiu i menjador escolar.
L’èxit més notable del país centreeuropeu ha estat ser capaç de demostrar que és possible conjugar l’increment de la natalitat autòctona i el control migratori amb un creixement econòmic sostingut.
En aquest sentit, els darrers deu anys la taxa d’atur ha caigut divuit punts mentre que el PIB per càpita gairebé s’ha duplicat durant el mateix període. El 2023 acabava amb Hongria liderant el creixement del poder adquisitiu de les llars, entre tots els països de l’OCDE.
