La corrupció al si de la vida pública de la Catalunya processista s’ha normalitzat fins al punt que ara mateix som incapaços de reconèixer-la, encara que se’ns presenti davant els ulls i en la seva màxima esplendor. Un dels exemples més palmaris té a veure amb la trajectòria recent del periodista Jofre Llombart.
Després d’anys exercint d’escuder de Jordi Basté al matinal de RAC1, el maig de 2019 era nomenat subdirector de la cadena radiofònica. Quan tot just feia dos anys que ocupava aquesta posició a la Torre Godó, Llombart canvià de registre en acceptar l’encàrrec de l’aleshores conseller d’Economia, Jaume Godó, que l’havia proposat per a responsable de la secretaria de Difusió del Govern.
Les atribucions que té assignades aquest càrrec no són menors. Compta, entre d’altres, amb àmplies facultats a l’hora de decidir la distribució de les diferents campanyes de publicitat governamental dins el conjunt de mitjans de comunicació catalans. A diferència del sistema de subvencions estructurals, sotmès a criteris objectivables, els ingressos que percep la premsa en concepte de publicitat institucional es caracteritzen per un alt grau de discrecionalitat.
Un factor convenientment emprat per l’executiu de torn, que permet passar comptes amb el -presumpte- quart poder, gratificar complicitats i neutralitzar eventuals publicacions incòmodes. Tant és així, que la part del pressupost destinada a la publicitat institucional no ha deixat de créixer, arribant a representar per a determinades capçaleres un volum d’ingressos anuals gairebé cinc vegades superior al corresponent a la subvenció estructural.
És el cas d’El Nacional, que el 2021 rebia 186.702,76 euros d’ajuts ordinaris i, alhora, més de 662.242 euros relacionats amb campanyes de publicitat encomanades pel govern català. Precisament, fou l’any en què el mitjà impulsat per José Antich s’enduia per primera vegada l’import més gran en matèria de publicitat institucional d’entre els diversos digitals de casa nostra, coincidint amb la designació de Jofre Llombart com a secretari de Difusió.
La sortida de Junts del Govern, la tardor del 2022, provocava la caiguda de Llombart de l’organigrama de la Generalitat. Al cap de pocs mesos, el periodista fitxà com a cap d’àrea d’El Nacional, el diari en línia que més havia afavorit durant el seu pas per l’administració pública.
La transició fou tan immediata com impúdica. A la Catalunya dels nostres dies ni tan sols és necessari molestar-se a maquillar mínimament una maniobra tan reprovable. Al gener de 2023, el nom i el rostre de Llombart ja s’exhibien sota la marca d’El Nacional.
Però les subvencions estructurals de la Generalitat a mitjans de comunicació, aparentment més justes, tampoc no estan excloses de controvèrsia. Segons la denúncia pública formulada recentment per la plantilla d’El Nacional, l’empresa ha estat des del primer dia vulnerant els drets laborals i retributius dels treballadors.
És a dir, l’incompliment sistemàtic del conveni laboral no ha impedit que el diari hagi accedit any rere any als generosos ajuts públics del govern català. Només entre 2019 i 2023 la capçalera s’embutxacà més de 740.000 euros en concepte de subvencions estructurals. Més de 4 milions d’euros si hi afegim les transferències per publicitat institucional i altres subvencions extraordinàries.
