La fal·lera per la digitalització de les aules ha estat des de fa anys una constant en el Departament d’Educació de la Generalitat, amb independència de l’adscripció política dels diferents consellers que hi anaven desfilant. Una aposta promoguda per entitats com la Fundació Bofill, que advoca per un ús encara més intensiu de les tecnologies digitals en els processos d’aprenentatge.
Tanmateix, investigadors de l’àrea de psicologia i neurociència la Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega qüestionen en un recent estudi les suposades bondats d’aquesta estratègia. La recerca, publicada a Frontiers in Psychology, revela que pràctiques tradicionals com l’escriptura manual juguen un paper clau en el desenvolupament cognitiu dels alumnes, proporcionant-los beneficis neurològics vinculats a funcions com la memòria o l’atenció, inabastables des del teclat.
Els experts en desenvolupament neurocientífic Ruud Van der Weel i Audrey Van der Meer conclouen en aquesta investigació que l’escriptura en paper activa xarxes neuronals molt més complexes que la modalitat digital. Per mitjà d’electroencefalogrames d’alta densitat, constaten que les connexions cerebrals derivades de l’escriptura manual són significativament més àmplies i profundes. Una pràctica que implica les freqüències theta i alfa, crucials per a la memòria i l’aprenentatge.
En contraposició, l’escriptura a través del teclat presenta una activitat cerebralment superficial, incapaç d’estimular les àrees del cervell relacionades amb l’aprenentatge profund. Un descobriment que contradiu els plantejaments que en l’actualitat s’imposen al conjunt del sistema d’ensenyament català i que ignoren el rol crucial que els processos motors exerceixen en l’aprenentatge, especialment a les etapes primerenques.
El model dominant a casa nostra estaria per tant denegant a l’alumnat l’adquisició d’habilitats essencials. El fet d’escriure a mà involucra moviments precisos i coordinats que no només reforcen les capacitats motrius de l’escolar, sinó que també n’estimulen les regions cerebrals associades a la percepció, la memòria i el raonament crític. D’acord amb els resultats de l’estudi, aquest procés no té equivalència en la utilització del teclat, que es limita a repetir de forma mecànica moviments simples.
Si bé les tecnologies digitals dins els centres educatius ofereixen diverses possibilitats, per exemple en termes organitzatius o d’accés a la informació, introduir-les en detriment de pràctiques tradicionals podria suposar un error estratègic amb conseqüències a llarg termini. Fora bo que els nostres responsables educatius fossin conscients que l’aprenentatge no consisteix únicament en adquirir informació, sinó en transformar aquesta informació en coneixement sòlid i significatiu. Un procés en què l’escriptura manual, tal com es constata a la recerca, resulta insubstituïble.
