El que semblava una jornada normal de primavera va convertir-se, en qüestió de minuts, en una de les pitjors crisis elèctriques que ha viscut la península Ibèrica les últimes dècades. Milions de ciutadans es quedaven sense llum, sense trens, sense comunicacions i, durant moltes hores, sense explicacions clares. L’apagada que aquest dilluns sacsejava Portugal i l’Estat espanyol no només va deixar a les fosques llars i ciutats, també ha encès totes les alarmes al si del sistema elèctric europeu.
L’operador del sistema estatal, Red Eléctrica de España (REE), informa de dues caigudes sobtades en instal·lacions generadores situades al sud-oest peninsular -tot indica que de plantes fotovoltaiques- que haurien desencadenat una sèrie de fallades en cadena. La interconnexió amb França va desactivar-se. El conjunt del sistema es tornava inestable. En pocs segons, la xarxa va desconnectar-se automàticament per a evitar un perjudici més gran. El resultat fou de dos estats europeus paralitzats de dalt a baix, amb hospitals obligats a recórrer a generadors d’emergència i una aturada gairebé total de l’activitat econòmica.
Per a nombrosos experts no n’ha estat motiu de sorpresa. Els moments previs al col·lapse, la generació elèctrica estava dominada per fonts renovables, amb un 60% solar i un 20% eòlica. Les fonts convencionals, com el cicle combinat, la hidràulica i l’energia nuclear, hi tenien una presència mínima.
Mentre a diversos països europeus es revisa l’incident a fons i se n’analitzen meticulosament els informes tècnics, a Madrid la reacció oficial ha estat notablement diferent. El cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, s’afanyava a rebutjar de forma contundent qualsevol vincle entre els fets i una precipitada transició verda adoptada a l’Estat. Fins i tot, va arribar a acusar els que apunten en aquesta direcció de difondre mentides o de no entendre com funciona la xarxa elèctrica. La tesi del ciberatac a hores d’ara encara no està oficialment descartada pel Gobierno, en contraposició a les explicacions formulades dilluns per REE, que sí que ho descartava. Madrid també contempla la possibilitat d’una afectació meteorològica.
Al nord dels Pirineus no n’hi ha tants dubtes. La infraestructura elèctrica estatal s’ha vist arrossegada a una transformació radical en temps rècord. S’han tancat plantes tèrmiques i nuclears sense assegurar abans un suport físic que pugui suportar la nova estructura energètica. La coneguda com a “inèrcia” del sistema, que protegeix el protegeix dels efectes associats a canvis bruscos en la freqüència quan hi ha desequilibris entre la generació i la demanda, s’hauria deteriorat arran d’una precipitada reorientació cap a les renovables. I sense inèrcia, la xarxa trontolla davant qualsevol pertorbació.
Els avisos estaven sobre la taula. L’informe anual de REE, presentat a finals de febrer i del qual s’han fet ressò mitjans estrangers com el britànic The Telegraph o el nord-americà Bloomberg, advertia obertament d'”un risc a curt termini” provocat per l’elevada penetració de renovables en tan poc temps. El document, obligat per llei a presentar-se davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), sembla haver estat ignorat més enllà del sector tècnic. Aquesta setmana, però, s’ha convertit en lectura obligatòria per a més d’un ministeri.
Des d’Europa, el diagnòstic comença a ser unànime. La península Ibèrica ha anat massa lluny i massa ràpid. I ho ha fet sense les garanties tècniques necessàries. Amb una xarxa menys interconnectada que la del centre del continent i amb menys marge per a exportar o rebre energia quan s’hi produeixen desajustos, el sistema ibèric depèn d’una estabilitat que, simplement, ja no en té. D’acord amb les informacions publicades les últimes hores, setmanes prèvies a l’apagada, enginyers de Red Eléctrica s’enfrontaven a dificultats creixents per a gestionar els pics solars del migdia. Dilluns, l’equilibri es va trencar.
Més enllà de qüestions tècniques, els fets que s’han succeït des de dilluns a les 12:33 hores manifesta una desconnexió preocupant entre la política energètica i la realitat física de la xarxa. En lloc de revisar decisions que estan resultant problemàtiques -com la renúncia a una part substancial del parc nuclear o la manca d’inversions en infraestructures adequades-, alguns prefereixen reforçar determinats relats, encara que el cost sigui la possibilitat d’una nova caiguda a gran escala de la xarxa.
Actualització 30/04/2025
Aquest matí, Red Eléctrica de España, presidida per una exministra socialista de l’era Ζapatero, ha rectificat la seva versió inicial sobre l’apagada massiva. Si bé dilluns descartava amb contundència qualsevol indici d’atac extern i acotava l’origen de la fallada a raons tècniques, avui ha admès que “no es pot descartar” que tot plegat respongui a un ciberatac. Aquest gir sobtat alinea l’operador amb el relat del govern espanyol.
Com a colofó a una jornada marcada per l’especulació, fonts pròximes a l’executiu han confirmat que el Centre Nacional d’Intel·ligència ha rebut l’ordre d’acudir físicament a les seus de les grans elèctriques per a recopilar informació directa sobre l’incident. Aquesta acció sembla voler reforçar la tesi d’una amenaça externa deliberada i justificar així la narrativa que també es reforça des de la premsa afí a la Moncloa.
