L’estat espanyol ha esdevingut per primera vegada el soci de la Unió Europea que més sol·licituds d’asil rep, passant fins i tot per davant d’Alemanya. Així es recull en un informe que, a hores d’ara, només hi ha tingut accés el prestigiós Financial Times. Aquest canvi reflecteix un moment de transformació en les dinàmiques migratòries del continent.
D’acord amb la informació publicada Espanya va registrar unes 12.800 sol·licituds d’asil durant el passat mes de maig, mentre que a Alemanya -fins ara el país que encapçalava el rànquing de manera gairebé ininterrompuda- van reduir-se fins a les 9.900. El nou escenari a Síria hauria estat determinant en aquesta davallada. El desembre passat, queia el règim de Bashar al-Assad després de tretze anys de conflicte, provocant un descens significatiu de sol·licituds procedents d’aquest país: de 16.000 el mes d’octubre de 2024 a només 3.100 el passat mes maig.
Entre gener i desembre de l’any 2024, gairebé quatre cinquenes parts de les peticions d’asil formulades a la Unió Europea van tenir lloc a només cinc estats: Alemanya (237.000 sol·licituds), Espanya (166.000), Itàlia (159.000), França (159.000) i Grècia (74.000), tal com es recull a l‘informe de 2024 publicat el mes passat per l’Agència de l’Asil de la UE.
El canvi de règim a Síria, juntament amb un repunt de sol·licituds d’asil d’individus d’origen veneçolà, ha situat l’estat espanyol, al capdamunt de països receptors dins la Unió Europea. A banda dels demandants de protecció internacional, el govern de Pedro Sánchez -amb el suport dels socis d’investidura- va aprovar al maig una regularització massiva d’immigrants en situació irregular. La mesura generà controvèrsia per un potencial efecte crida, els elevats nivells de desocupació o la inseguretat creixent en certes regions de l’Estat.
