Les revelacions recents de l’inefable excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo han reobert un dels capítols més sòrdids de les anomenades “clavegueres de l’Estat”. En una entrevista publicada aquesta setmana per The Objective, el comissari jubilat assegura que el PSOE disposaria de material “altament sensible” procedent dels seus arxius personals, confiscats el 2017, i que, entre d’altres, posarien de manifest l’enregistrament de gravacions compromeses en diverses saunes de Madrid vinculades a la família política del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Villarejo sosté durant molts anys -fins a la victòria de Sánchez a les primàries del PSOE el 2017- hi havia instal·lades càmeres i micròfons a les saunes que gestionaven Sabiniano Gómez, sogre de l’actual cap de l’executiu espanyol, i els seus germans. D’acord amb el relat de l’excomissari, l’objectiu era l’obtenció d’enregistraments sexuals de persones influents per a pressionar-les, convertir-les en confidents o recollir informacions rellevants vinculades a investigacions obertes.
La col·laboració amb la família de Begoña Gómez, afirma Villarejo, fou “continuada” al llarg del anys. De fet, aquest antic comandament policial assevera que ha treballat més temps en operacions encobertes al servei del PSOE que no pas al del PP.
Afegeix, al mateix temps, que en les imatges hi apareixerien diverses personalitats públiques, incloent-ne polítics, empresaris, jutges i periodistes, mantenint relacions homosexuals. En relació amb els individus que oferien serveis sexuals en aquestes saunes, l’excomissari va encara més enllà i assegura que “eren, en bona part, menors d’edat”, principalment marroquins i brasilers”.
Les afirmacions de Villarejo també apunten al fet que aquesta col·lecció d’arxius, recopilada per la unitat policial que coordinava, serien un dels continguts que més interessaren al PSOE després de la imputació de Begoña Gómez. Aquest afany respondria a una voluntat per a disposar de material sensible amb què desactivar les investigacions que esquitxen l’entorn de Sánchez.
Els fitxers que atresorava Villarejo, diu, li foren decomissats l’any 2017 arran de la seva imputació en el cas Tándem: “mai no me n’han donat còpia, al·legant que són secrets d’Estat”. Posteriorment, l’empresari Javier Pérez Dolset, assenyalat els darrers temps com a “fontanero” del PSOE, hauria ofert el lliurament d’aquest material al partit socialista a canvi d’obtenir una sortida en relació amb un cas judicial que l’involucrava.
En el marc de les suposades maniobres adreçades a desactivar el setge judicial que amenaçaven -i encara avui amenacen- la presidència de Pedro Sánchez, es pretenia trobar entre els fitxers de l’excomissari contingut que pogués comprometre “membres de la UCO o fiscals incòmodes”, d’acord amb les informacions publicades per The Objective.
Aquests arxius, segons Villarejo, inclouen gravacions en què es descriu com s’haurien utilitzat els locals sexuals de Sabiniano Gómez per a captar imatges íntimes de personalitats influents amb finalitats d’extorsió.
Una “sucursal del PSC”
El tèrbol assumpte del negoci de les saunes on es practicava la prostitució que explotava la família política de Pedro Sánchez té una derivada catalana. Tal com vam explicar fa uns mesos, el periodista Paco Narváez afirma que la sauna Adán, el local més popular de la xarxa, era freqüentada per figures destacades del socialisme català: “Era gairebé una sucursal del PSC“.
Assegura, igualment, que les saunes gestionades pels Gómez funcionaven com a prostíbuls encoberts i que s’hi duien produït activitats il·legals, incloent-hi consum de drogues, prostitució i la presència de menors. Fins i tot, situa Begoña Gómez en la gestió directa dels pagaments en metàl·lic per a la publicitat de les saunes que s’incloïa en la revista MENsual, per la qual treballava Narváez. Els responsables de la publicació, editada a Barcelona i dedicada a temes de la comunitat homosexual, eren militants destacats del PSC.
