El passat 29 de setembre, la plataforma 3Cat de la CCMA va estrenar el documental A contracorrent: 10 anys d’Open Arms. La producció consta de només quatre capítols de poc més de mitja hora cadascun, però la factura ha estat elevada: gairebé 500.000 euros a càrrec del contribuent català.
Un dels aspectes més destacats és que, malgrat aquest generós pressupost, el resultat té molt poc material original. Bona part del contingut audiovisual emprat prové de l’arxiu de la mateixa ONG. Gairebé la meitat de la sèrie, a més a més, són entrevistes a responsables i el personal d’Open Arms enregistrades a Badalona.
Només hi ha un viatge relativament llunyà. És al Senegal, on membres de la producció fan una visita llampec per a recollir un parell de testimonis pretesament lacrimògens. La resta de desplaçaments són a països europeus propers (França, Itàlia, Suïssa i Bèlgica), amb aportacions força limitades. Tenint en compte la despesa, el balanç entre cost i contingut és difícil de justificar.
Un relat sense matisos
El documental ofereix en tot moment una sola mirada: la d’Open Arms i Òscar Camps. S’hi presenta la seva activitat, el seu dia a dia i les seves decisions, però no hi apareix ni una sola veu crítica. En els últims anys, l’ONG ha tingut problemes amb les autoritats de diversos països de la UE -incloent detencions i bloqueig d’embarcacions- que l’han acusat de fomentar la immigració il·legal.
A les xarxes, cada cop són més les opinions que responsabilitzen l’activitat d’Open Arms de generar un efecte crida que acaba posant en risc vides al Mediterrani i d’afavorir el negoci de les màfies de tràfic de persones. Aquest debat, que esdevé cabdal a l’hora d’entendre la polèmica que envolta l’organització, és pràcticament inexistent a la sèrie documental.
Camps respon, però sense contrast
En l’únic passatge en què se li demana per les crítiques, Òscar Camps assegura que provenen de sectors finançats amb interessos polítics (sense especificar-ne res més), que les imatges de radar que els situen a prop de la costa africana són falses (sense aportar-ne cap prova) i que Open Arms es finança només amb aportacions de la societat civil (directament fals).
Però el problema és que el documental no verifica ni contrasta aquestes afirmacions, malgrat que hi ha dades i informacions públiques que en demostren la falsedat. Això accentua la sensació que es tracta més aviat d’un publireportatge i no pas d’un exercici periodístic.
Lligams polítics al rerefons
A tot plegat, cal afegir que la producció l’ha realitzat Glop a Glop Planet SL, empresa del grup Lavinia, amb una llarga trajectòria de contractes públics vinculats al PSC i al PSOE, tal com vam explicar el passat mes de febrer. No és un detall menor: un dels actuals membres del Consell de Govern de la CCMA, Lluís Garriga, va ser directiu d’aquest grup fins al 2019 i abans havia treballat com a cap de premsa socialista.
Mig milió després
En resum, A contracorrent ofereix poc material nou, un relat parcial i cap contrapunt crític, malgrat el cost desorbitat. Les sensibles revelacions sobre les connexions de la productora fan que sigui igualment legítim preguntar-se si l’encàrrec respon a criteris d’interès públic o bé a afinitats polítiques.
En un moment en què el rumb de la radiotelevisió pública catalana es troba més qüestionat que mai, la CCMA adjudica gairebé mig milió a una empresa afí al partit que ostenta el poder a casa nostra perquè, en lloc d’una obra periodística, creï una peça promocional d’una ONG més que controvertida.
