La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, planeja un increment sense precedents del finançament destinat a organitzacions no governamentals (ONG) i mitjans de comunicació. Segons la proposta pressupostària per al període 2028-2034, els fons podrien arribar fins als 8.500 milions d’euros, gairebé un 600% més que els aproximadament 1.500 milions assignats entre 2021 i 2027.
L’augment s’emmarca en la creació d’un nou programa unificat anomenat AgoraEU, que entrarà en vigor l’1 de gener de 2028. D’acord amb la informació publicada al mitjà alemany Berliner Zeitung, aquest programa integrarà iniciatives ja existents com Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV) i Creative Europe, amb l’objectiu declarat de simplificar l’arquitectura de les ajudes i reforçar la democràcia europea, la cultura, els mitjans i el sector audiovisual.
En el document de 72 pàgines que acompanya la proposta, la Comissió justifica la iniciativa com una eina per enfortir la “resiliència” de la Unió davant desastres naturals, emergències sanitàries i amenaces deliberades a la seguretat. I en aquest darrer supòsit s’inclou la denominada lluita contra la desinformació i la manipulació informativa. Tanmateix, aquest enfocament ha generat crítiques creixents. Diversos observadors denuncien que ni el concepte de “desinformació” ni el criteri d’“informació fiable” estan definits de manera clara i uniforme.
Aquest debat es va intensificar arran d’un incident del setembre passat, quan la Comissió va afirmar que l’avió de Von der Leyen hauria hagut d’aterrar a Bulgària amb mapes de paper a causa d’una suposada interferència russa en el GPS. Posteriorment, es va demostrar que no hi havia hagut cap fallida del sistema i que l’aterratge s’havia fet correctament mitjançant un sistema instrumental. El cas va alimentar les crítiques sobre com es classifica la informació oficial i fins a quin punt pot considerar-se fiable.
El periodista d’investigació italià Thomas Fazi, en un informe elaborat per al think tank conservador hongarès MCC Brussels, sosté que la Comissió Europea ha incrementat l’ús de fons públics per promoure els seus propis valors polítics i normatius. Segons Fazi, molts dels projectes finançats -tant en ONG com en mitjans- comparteixen una orientació favorable al federalisme europeu i a una major integració, alineada amb l’agenda institucional de la UE.
Un dels exemples més citats és el de l’organització Friends of Europe, que ha rebut més de 15 milions d’euros entre 2014 i 2024. L’organització està presidida pel comte belga Étienne Davignon, exvicepresident de la Comissió Europea. Tot i que l’entitat defensa la seva independència, els crítics assenyalen la coincidència entre les seves posicions i les prioritats polítiques de Brussel·les.
El finançament europeu als mitjans també és objecte de controvèrsia. Fazi calcula que la UE destina prop de 80 milions d’euros anuals a projectes mediàtics dins i fora de la Unió, amb beneficiaris destacats com l’agència italiana ANSA, la DPA alemanya o Deutsche Welle. Tot i que oficialment els programes persegueixen “combatre la desinformació” i “promoure el periodisme basat en fets”, el periodista adverteix que sovint inclouen directrius de contingut que poden condicionar la independència editorial.
Iniciatives com Stars4Media, que ha rebut més de vuit milions d’euros des del 2019, o el projecte LucidAREurope, creat per a aproximar les institucions europees a la ciutadana, s’esmenten a l’informe com a exemples de línies editorials implícites que es promouen amb diners públics.
Més enllà del debat polític, el Tribunal de Comptes Europeu fa anys que alerta de mancances estructurals en la transparència i la rendició de comptes d’aquestes ajudes. Segons l’organisme, els fons es distribueixen a través de múltiples programes sense una visió centralitzada, consolidada i fàcilment accessible al públic, fet que dificulta el control parlamentari i ciutadà. Un dèficit de garanties que també sobrevola l’assignació, a càrrec del contribuent europeu, de 17.000 milions d’euros els últims sis anys a controvertits desenes de milers de projectes de cooperació a l’estranger.
Amb aquest augment massiu de recursos, la qüestió de com es gestionaran aquests fons i sota quins criteris esdevé clau. El debat sobre si aquesta política reforça la democràcia europea o si, per contra, pot derivar en una influència excessiva sobre l’espai mediàtic i la societat civil, promet intensificar-se els pròxims mesos.
