La Unió Europea ha destinat els darrers sis anys més de 17.000 milions d’euros del contribuent europeu a finançar un total de 37.857 projectes arreu del món, molts d’ells amb un marcat component ideològic i, en nombrosos casos, amb plantejaments estrafolaris. Els diners, canalitzats a través de diversos programes com l’Instrument de Veïnatge, Desenvolupament i Cooperació Internacional (NDICI), arriben a ONG i entitats de tots els racons del planeta: des de Papua Nova Guinea fins a l’Argentina, passant per Indonèsia, Zimbàbue o Mongòlia.
Ja d’entrada, la llista d’exemples és sorprenent. Un projecte a Chubut (Argentina) ha rebut 640.000 euros per a impulsar una “transició energètica justa i inclusiva” en l’agricultura familiar. A Ghana, 1,7 milions d’euros es destinen a “construir resiliència comunitària en paisatges extractius”. Al Líban, 132.880 euros financen Inclusivenissa, la creativa i pintoresca denominació d’una iniciativa d’inclusió financera per a dones. A Papua Nova Guinea, un programa anomenat Stopim Hevi treballa per prevenir la violència amb el suport d’una associació cristiana femenina.
La informació, obtinguda pel grup conservador Patriotes per Europa del Parlament Europeu a partir de dades del departament de finances de la Comissió Europea, revela que molts projectes combinen objectius de desenvolupament amb agendes polítiques explícites: empoderament de gènere, activisme ambiental, transformació social o promoció de drets de minories. A Indonèsia, per exemple, la UE ha donat 4,4 milions d’euros a una coalició per gestionar torberes, i 38.690 euros addicionals a una campanya feminista amb hashtag inclòs: #WomanRights.
Els imports poden ser considerables. A Zàmbia, el projecte Prevent! Sexual and Gender-Based Violence va rebre 9,25 milions d’euros, mentre que a Etiòpia, l’enfocament “ecosistèmic multisectorial” a la regió de Bale comptava amb un pressupost total de 10 milions d’euros. També hi ha finançament per a causes més polítiques, com la creació d’una plataforma armènia-georgiana per al desenvolupament de polítiques públiques o iniciatives a Somalilàndia adreçades a “expandir l’espai cívic” i promoure la participació democràtica de joves i dones”.
Veus crítiques lamenten que es destinin sumes tan grans a projectes extravagants i llunyans, quan la UE pateix importants mancances en nombroses àrees, com ara infraestructures, serveis públics i emergències socials. Els defensors d’aquestes despeses, en canvi, argumenten que formen part del compromís d’Europa amb el desenvolupament sostenible, la pau i els drets humans globals. Sigui com sigui, mentrestant, els impostos dels ciutadans europeus continuen finançant causes que, tot i semblar nobles, responen a visions ideològiques molt específiques i a realitats geogràficament remotes.
