L’Associació de Contribuents d’Europa (TAE) ha denunciat Frans Timmermans i Virginijus Sinkevičius, excomissaris de la Unió Europea, per haver repartit presumptament fins a 7.000 milions d’euros de fons públics a diverses ONG de manera opaca i probablement il·legal.
Segons l’entitat, que defensa un ús més transparent dels diners dels contribuents, entre 2019 i 2024 -quan Timmermans i Sinkevičius formaven part de la Comissió Europea- s’atorgaren subvencions milionàries sense els controls adequats i, en alguns casos, amb l’objectiu d’influir en les decisions del Parlament Europeu.
El document enviat a les fiscalies de Múnic i de Luxemburg assenyala diversos grups ecologistes i socials, que haurien rebut milions d’euros amb l’objectiu que duguessin a terme pràctiques de pressió política sobre qüestions com l’acord comercial entre la UE i el Mercosur, les polítiques climàtiques o la legislació sobre productes químics.
És el cas de l’ONG ClientEarth que hauria percebut 350.000 euros per denunciar les centrals tèrmiques de carbó a Alemanya. Altres organitzacions com Transport & Environment o l’Oficina Europea de Medi Ambient haurien ingressat uns 700.000 euros per fer tasques de lobby dins del Parlament Europeu.
La TAE assegura que hi havia acords complementaris ocults que demostren que els excomissaris sabien que les seves accions podrien vulnerar la normativa pressupostària de la UE. La mateixa Comissió Europea va admetre el passat mes d’abril que havia finançat ONG per fer tasques de pressió política.
Ni les explicacions donades ni la promesa de mesures correctores varen convèncer tothom. De fet, el Tribunal de Comptes Europeu ha criticat durament la manca de transparència en aquests processos. En un informe recent, va concloure que entre 2021 i 2023 van destinar-se 4.800 milions d’euros a ONG sense que quedés clar qui se’n beneficià ni amb quins criteris es va fer el repartiment.
La polèmica no només és legal, sinó també ètica. Michael Jäger, president de la TAE, ha defensat que no estan en contra de finançar ONG, però sí que exigeixen clarificar com s’utilitzen aquests recursos públics. “L’assignació de fons públics ha de ser transparent i entenedor”, deia en declaracions recollides al diari alemany Bild.
Ara per ara, és una incògnita el recorregut judicial que tindrà aquesta acció. De moment, la Comissió Europea no s’ha pronunciat de manera oficial sobre el cas. Tampoc consta que n’hagi obert cap investigació formal. Per la seva banda, eurodiputats adscrits al grup dels Patriotes per Europa, reclamen la creació d’una comissió parlamentària per a esclarir-ne els fets.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.