La desclassificació, divendres passat, de més de tres milions de documents del cas Jeffrey Epstein per part del Departament de Justícia dels Estats Units ha permès copsar a les operacions, contactes i ambicions d’un dels personatges més foscos de l’elit financera global de les darreres dècades. Entre correus electrònics, registres de vols, documents financers, vídeos i imatges -part dels quals han estat editats per protegir la identitat de les víctimes- destaca el paper que Epstein pretenia jugar a l’Àfrica, així com la seva relació amb figures clau del poder econòmic i filantròpic internacional, com Bill Gates.
Un dels arxius més reveladors data del juny de 2013. En un correu electrònic, Epstein pregunta a un dels seus col·laboradors si Bill Gates duia a terme programes de vacunació a Somalilàndia, el Iemen o les Illes Comores, un estat insular de l’oceà Índic situat entre el nord de Madagascar i el nord de Moçambic. La resposta del seu interlocutor apunta que podria haver-hi “alguns beneficis indirectes dels esforços de la GAVI o del Fons Mundial que proporcionen vacunes”. GAVI, l’Aliança Global per a la Vacunació i la Immunització, és una iniciativa impulsada per la Fundació Bill i Melinda Gates i finançada també per estats d’arreu del món i organismes internacionals.
Es tracta de comunicacions que suggereixen que Epstein veia aquests programes com una possible via d’entrada indirecta a països políticament fràgils, on l’accés a governs, elits locals i infraestructures clau és sovint limitat. En aquest context, les campanyes de salut promogudes per Gates figuren, en la seva correspondència, com una oportunitat per a establir contactes i legitimar presència sobre el terreny.
Aquesta estratègia encaixa amb altres documents desclassificats que mostren l’interès persistent d’Epstein per a desplegar negocis relacionats amb el turisme i l’extracció de petroli a diversos països africans, sovint caracteritzats per un alt grau d’inestabilitat política. En alguns casos, els arxius apunten a plans per posicionar-se en processos de reconstrucció postconflicte, com ara a Líbia després de la caiguda de Muammar al-Gaddafi, amb l’objectiu d’obtenir beneficis milionaris.
Donats els antecedents del sinistre financer -condemnat per delictes sexuals i identificat com el centre d’una vasta xarxa d’explotació de menors-, tampoc no pot descartar-se que el seu interès en aquests entorns tingués una doble finalitat: l’enriquiment econòmic i la captació de noves víctimes en contextos de vulnerabilitat extrema.
Les revelacions sobre Bill Gates
Entre el volum ingent de documents, alguns dels més impactants afecten Bill Gates. Un correu de l’estiu del 2013 mostra Epstein recriminant al fundador de Microsoft haver tallat la relació amb ell. En el missatge, Epstein fa referència a episodis íntims i comprometedors que, segons ell, coneixia, esmentant que Gates hauria “implorat que esborri els correus electrònics relacionats amb la teva ETS”, una suposada petició d’antibiòtics per administrar-los d’amagat a Melinda Gates i fins i tot “la descripció del teu penis”.
Aquest correu reforça la imatge d’Epstein com algú que acumulava informació i evidències gràfiques compromeses sobre figures poderoses i que estava disposat a utilitzar-les com a eina de pressió. En aquest sentit, altres documents alliberats reforcen la tesi que Epstein podria haver actuat com a facilitador o intermediari en operacions d’intel·ligència, amb possibles vincles amb el Mossad israelià, fent servir material compromès per a condicionar voluntats.
Un escàndol d’abast global
El fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha admès que no tots els documents fan referència directa a Epstein o al seu cercle immediat, però ha subratllat que la seva publicació aporta noves peces per entendre l’abast d’una xarxa d’explotació sexual que va operar durant anys amb una impunitat sorprenent. La desclassificació arriba després de fortes pressions del Congrés i enmig de tensions polítiques sobre la gestió d’un cas que continua esquitxant personalitats polítiques, empresarials i culturals d’arreu del món.
De professor de matemàtiques a financer de les elits, Epstein va construir durant dècades una carrera sustentada en promeses d’inversió, jets privats i relacions privilegiades. Tot i una primera denúncia el 2005 i una condemna extraordinàriament lleu, va continuar movent-se amb llibertat fins a la seva detenció el 2019. La seva mort a la presó aquell mateix any, oficialment declarada suïcidi, no va fer sinó alimentar les sospites sobre l’abast real del seu poder i les complicitats que el van protegir.
Els documents fets públics divendres no tanquen el cas. Ans al contrari, dibuixen un entramat encara més dens de relacions, interessos i zones grises, en què la filantropia, els negocis i l’abús de poder apareixen sòrdidament entrellaçats.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.