La diputada d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha aprofitat el debat general celebrat aquesta setmana al Parlament sobre la crisi de l’ascensor social, el progrés econòmic i l’estat del benestar per a recordar que l’escàndol que afecta la -ja extinta- Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) encara no s’ha resolt. Des del faristol de la cambra, Orriols exigia aquest dijous la fiscalització de les entitats implicades en el cas DGAIA, que inclou el pagament de prestacions indegudes però també irregularitats en la contractació pública i, fins i tot, trames d’explotació sexual.
En concret, la batllessa de Ripoll ha assenyalat la Fundació Resilis, integrada en l’entramat d’entitats del tercer sector Plataforma Educativa i acusada per un treballador de validar deliberadament informes falsos que feien possible que joves extutelats per la Generalitat cobressin ajuts socials tot i no complir-ne els requisits. Orriols defensa la necessitat d’“una fiscalització estricta de les entitats externalitzades que gestionen els fons” i demana auditories externes que permetin “fer aflorar nous casos”, assegurant que les informacions conegudes fins al moment són “només la punta de l’iceberg”.
La cap d’Aliança Catalana també ha reclamat el retorn de les prestacions percebudes indegudament. Segons ha recordat, aquests pagaments no només es van produir en el període investigat inicialment, sinó que s’han continuat registrant fins i tot després de destapar-se el cas, tal com va exposar fa pocs dies la Sindicatura de Comptes.
Les demandes en relació amb els serveix d’atenció i protecció de la infància i l’adolescència formen part d’un paquet de quinze propostes que Orriols ha presentat amb l’objectiu, d’acord amb la seva intervenció, de “reconduir Catalunya cap a l’estat del benestar que vostès [els partits que han governat els darrers anys] han desfalcat”. El discurs ha combinat la crítica a la gestió del Govern amb una bateria de mesures sobre el control del creixement demogràfic, la reforma fiscal, canvis en les polítiques educatives i d’habitatge i una aposta per la reindustrialització.
En l’àmbit demogràfic, Orriols ha defensat l’elaboració d’un “pla nacional de recuperació demogràfica” per a “minimitzar la substitució que patim a mans de la immigració d’altres continents” i frenar els “perjudicis” que atribueix a aquest fenomen en termes culturals, laborals, d’habitatge, seguretat i preservació dels serveis públics. En paral·lel, ha plantejat una reducció de la pressió fiscal amb rebaixes dels trams catalans de l’IRPF, especialment per a rendes baixes i mitjanes, l’eliminació de l’impost de successions i donacions i del tribut sobre el CO₂, així com una reducció del 50% de l’impost de transmissions patrimonials per a famílies amb fills que adquireixin l’habitatge habitual.
En matèria educativa, la diputada d’AC aposta per a “garantir la priorització dels infants catalans en l’accés a les aules” i reclama que deixin de reservar-se places derivades de la matrícula viva per a alumnat immigrant. Pel que fa a l’habitatge, ha instat a reforçar la seguretat jurídica dels propietaris, combatre les ocupacions il·legals i modificar la normativa vigent, que a parer seu “penalitza la tinença d’habitatge, topa els preus de lloguer i grava aquesta via per comprar pisos”. També proposa proposar reservar borses d’habitatge públic per a famílies nombroses catalanes i canviar els criteris d’adjudicació actuals.
El bloc econòmic de la intervenció de Sílvia Orriols ha girat entorn del que definia com a “nacionalisme industrial”. Ha advocat per a fixar l’objectiu que la indústria torni a representar el 25% del PIB en cinc anys, a través un pla de reindustrialització dotat pressupostàriament, prioritzant empreses amb capital o accionariat català i seu fiscal al país. En matèria energètica defensa la necessitat d’allargar la vida útil de les centrals nuclears per garantir una energia “estable i barata”. Finalment, reclama que les administracions catalanes orientin la compra pública de béns i serveis amb preferència per empreses catalanes en un percentatge mínim del 70%: “els impostos dels catalans han de revertir a Catalunya”, sentenciava Orriols.
