El calendari de clausura de les centrals nuclears a l’estat espanyol continua alimentant suspicàcies polítiques, industrials i econòmiques, a mesura que es concreta l’abast de les conseqüències que se’n derivaran. Cada cop més experts en la matèria, coincideixen a assenyalar que l’impacte real del desmantellament podria ser molt superior al que habitualment es presenta en el debat públic. Estudis recents apunten cap a un escenari de costos elevats, inversions massives i repercussions directes sobre el preu de l’energia i el cost de la vida.
És el cas d’un informe publicat a finals del passat mes de gener per l’OBS Business School, institució acadèmica adscrita a la Universitat de Barcelona (UB). D’acord amb la recerca, elaborada pel professor i especialista en enginyeria civil Víctor Ruiz Ezpeleta, el procés de tancament i substitució de la generació nuclear podria comportar un augment acumulat del cost de la vida d’un 23% per a la ciutadania. Un increment que seria de fins al 35% per a la indústria i d’un 20% en el sector serveis.
Aquest augment estaria relacionat, principalment, amb l’encariment de l’electricitat i els costos associats a la transició cap a altres fonts energètiques. L’estudi sosté que la desaparició progressiva d’una font d’energia estable i contínua obligarà a realitzar inversions mil milionàries en noves instal·lacions i infraestructures, una despesa que acabarà repercutint en la factura dels consumidors.
L’informe recorda que el tancament nuclear no es limita a apagar reactors. Inclou el desmantellament físic de les centrals, la gestió dels residus radioactius durant dècades, la construcció de noves infraestructures energètiques i l’impacte sobre l’ocupació i l’activitat industrial en els territoris afectats. Tot plegat conforma un conjunt de costos que es traslladaran al conjunt de l’economia.
Una factura global de desenes de milers de milions
Aquest diagnòstic encaixa amb les conclusions d’un informe tècnic publicat a principis del 2025 per l’Asociación y Colegio de Ingenieros del ICAI. L’estudi diferencia entre el cost directe del desmantellament i la factura global del procés. El tancament físic de les centrals i la gestió dels residus radioactius s’estimen en uns 12.000 milions d’euros fins al 2035, una xifra que correspon al fons gestionat per ENRESA, nodrit amb les aportacions de les instal·lacions nuclears.
Tanmateix, l’informe subratllava que aquesta xifra no reflecteix el cost real del procés. L’energia nuclear cobreix aproximadament una cinquena part de la demanda elèctrica espanyola, de manera que la seva desaparició obliga a substituir aquesta capacitat amb noves instal·lacions.
Segons els càlculs dels autors, caldria instal·lar uns 33 giga watts addicionals de renovables, amb una inversió estimada de 35.000 milions d’euros. A això s’hi afegirien uns 15.000 milions en sistemes d’emmagatzematge energètic i prop de 10.000 milions per a reforçar la xarxa elèctrica. La suma d’aquestes partides, en el cas de complir-se el calendari previst, elevaria el cost del tancament nuclear fins als 72.000 milions d’euros.
Renunciar a una font estable i contínua
Ambdós informes reconeixen que l’energia nuclear ha estat durant dècades una de les principals fonts de generació estable del sistema elèctric del conjunt de l’estat espanyol. A diferència d’altres tecnologies, produeix electricitat de manera constant, barata, eficient, neta i lliure de dependències de les condicions meteorològiques, fet que contribueix a l’estabilitat de la xarxa. Amb les tecnologies i les mesures aplicades a les centrals d’avui dia, fa temps que el debat sobre la seguretat es considera superat.
Així, la seva desaparició implica no només la necessitat de construir noves instal·lacions renovables, sinó també de desplegar sistemes d’emmagatzematge i reforçar la infraestructura elèctrica per a garantir el subministrament. Aquestes inevitables inversions no sempre s’inclouen en l’estimació de factura global associada al tancament.
A més a més, cal tenir l’impacte sobre el territori que comporta sobre el territori l’ampliació de la xarxa de les renovables, així com l’increment del risc d’apagades generalitzades que suposa l’excessiva dependència del sistema elèctric a aquestes fons d’energia.
Subvencions addicionals a càrrec del contribuent català
Més enllà de les xifres estatals, el procés de transició nuclear ja té conseqüències concretes a Catalunya. El tancament de les centrals d’Ascó i Vandellòs comportarà la pèrdua d’uns 3.000 llocs de treball directes, sense comptar-ne els indirectes.
Per a mitigar aquest impacte, el 2025 el Govern va concedir subvencions públiques a través de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), per un valor total de 35 milions d’euros destinats a projectes empresarials en zones de transició nuclear. Aquests ajuts s’apliquen a municipis situats dins del radi de fins a trenta quilòmetres de les centrals.
A aquesta despesa s’hi afegeix gairebé mig milió d’euros addicionals del Departament d’Empresa i Treball, repartits entre associacions empresarials com PIMEC, altres patronals del sud de Catalunya i sindicats com UGT i CCOO, per a finançar projectes d’assessorament i orientació a empreses i entitats que vulguin beneficiar-se del Fons de Transició Nuclear. Aquestes subvencions, si bé són necessàries un daltabaix econòmic i social a les zones afectades, eleven encara més la factura derivada del desmantellament nuclear.
Un context europeu amb estratègies divergents
El debat sobre el futur de l’energia nuclear no té lloc només a casa nostra. Aquesta mateixa setmana ha transcendit que França intensificarà l’aposta per una estratègia totalment oposada, basada en el reforç del seu parc nuclear. Segons el pla energètic nacional impulsat pel president Emmanuel Macron, París preveu construir sis nous reactors nuclears, amb la possibilitat d’afegir-ne vuit més en fases posteriors.
Al mateix temps, els 57 reactors existents en l’actualitat prolongaran la seva vida útil fins als 50 o 60 anys, abandonant-se definitivament la política anterior que pretenia reduir el pes de la nuclear al 50% del mix elèctric el 2035. La nova orientació considera l’energia nuclear com la columna vertebral del subministrament elèctric francès i rebaixa els objectius d’expansió de l’energia eòlica i solar.
