D’un temps ençà, les institucions de casa nostra emfasitzen de forma recurrent una suposada millora en les xifres de criminalitat. Aquest relat, amplificat pels mitjans tradicionals, se sol basar en l’evolució de tipologies delictives concretes i sobre intervals temporals curts, sovint interanuals. Tanmateix, una anàlisi comparativa amb perspectiva d’una dècada -entre el 2016 i el 2025- permet observar un panorama molt menys triomfalista i, en conjunt, un empitjorament sostingut de la majoria de les categories criminals.
En l’àmbit dels delictes més greus contra la vida, segons les dades publicades fa només uns dies pel Ministeri Interior espanyol, Catalunya va tancar 2025 amb un total de 58 homicidis dolosos i assassinats consumats. La xifra suposa un increment del 7,4% en relació amb la de fa deu anys. Més significatiu encara és l’augment dels homicidis en grau de temptativa, que gairebé s’han duplicat, passant de 142 casos el 2016 a 270 casos el 2025: un 90,1% més.
Els delictes de lesions i les baralles tumultuàries també han experimentat un increment notable. Mentre que el 2016 se’n registraren 2.966, el 2025 la xifra va enfilar-se fins als 4.224, un 42,4% més. Aquest creixement sostingut reflecteix un augment de la conflictivitat interpersonal i de la violència física en l’espai públic. En paral·lel, els segrests han crescut un 57,1% en l’última dècada.
Un dels àmbits on l’increment és més accentuat és el dels delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual. En conjunt, han passat de 2.249 casos el 2016 a 4.576 el 2025 a Catalunya, fet que suposa un augment del 103,5%, és a dir, més del doble en una dècada. Dins d’aquesta categoria, les agressions sexuals amb penetració mostren una evolució especialment preocupant: de les 336 violacions registrades el 2016 a les 1.794 de 2025, un increment del 433,9%. La resta de delictes sexuals també creixen, de 1.913 a 2.782, un 45,4% més.
Pel que fa als delictes patrimonials, el balanç és desigual, però globalment negatiu si s’amplia el focus temporal. És el cas dels robatoris amb violència i intimidació, que, si bé de 2024 a 2025 s’han reduït en un -0,2%, la xifra de 2025, amb 24.691 casos comptabilitzats, és un 22,5% més elevada que de la de 2016 (20.152 casos).
L’única modalitat criminal que presenta una millora dins aquest interval de deu anys és la dels robatoris amb força en domicilis: han baixat de 23.655 a 15.947, amb una reducció del -32,6%. En canvi, els furts, que són el delicte amb més fets registrats, es mantenen pràcticament estables: de 162.942 (2016) a 161.481 (2025), una lleugera disminució del -0,9%. Aquesta estabilitat, tanmateix, difícilment compensa els increments en altres formes de criminalitat més violenta.
Altres indicadors també apunten a una tendència ascendent. La sostracció de vehicles ha crescut un 8,2%, passant de 7.976 a 8.632 casos. Però és especialment rellevant l’augment dels delictes relacionats amb el tràfic de drogues, que s’han més que duplicat: de 2.183 el 2016 a 5.145 el 2025, un increment del 135,7%. Aquest salt, malgrat que podria respondre parcialment a una activitat policial més intensa, constata l’expansió real del narcotràfic al conjunt del país.
Si es prenen algunes categories de manera aïllada i es comparen només amb l’any immediatament anterior, és possible construir un relat de millora puntual. No obstant això, l’anàlisi de la dècada completa revela que la majoria dels delictes greus -especialment els violents i els sexuals- han crescut de manera significativa. L’única reducció clara es concentra en els robatoris amb força en domicilis, mentre que la resta de tipologies mostren increments que, en alguns casos, superen amb escreix el 100%.
