En pocs anys, la cooperativa Abacus ha passat de ser un actor rellevant en la venda de llibres i material educatiu a convertir-se en un dels grans pols de la indústria cultural catalana. Sota la direcció general d’Oriol Soler, figura destacada de l’òrbita d’ERC, el grup ha impulsat una estratègia d’expansió accelerada, basada en la integració vertical i en l’adquisició d’editorials, mitjans de comunicació, productores audiovisuals i altres cooperatives.
Aquests moviments han generat els darrers temps cada cop més inquietud entre editors independents, llibreters i analistes del sector. El motiu té a veure amb el fet que la concentració creixent de poder en un sol operador, en aquest cas Abacus, podria alterar els equilibris d’un ecosistema que, fins ara, havia estat relativament plural.
La fusió d’Abacus amb el grup Som el 2021, les aliances posteriors amb actors com Jaume Roures i la integració de nombrosos segells editorials han consolidat una estructura amb capacitat per incidir en tota la cadena del sector de llibre: edició, distribució i venda. Aquest model, en mercats relativament petits com el català, pot desembocar en asimetries importants, tal com adverteixen experts en la matèria.
Visibilitat, promoció i accés: les primeres friccions
Autors i editorials independents han expressat públicament la seva inquietud per un primer efecte tangible: la promoció preferent. Tenint en compte que avui dia Abacus té una presència destacada tant en l’edició com en la comercialització de llibres, les llibreries de la cadena tenen forts incentius per a donar més visibilitat als títols de les seves pròpies editorials, que prioritzarien en aparadors, taules destacades i campanyes promocionals.
No és una qüestió menor. En un sector on la visibilitat de l’obra resulta cabdal de cara al volum de vendes, aquesta capacitat a l’hora de col·locar els llibres dins la botiga pot suposar diferències significatives.
Un segon element és el control dels esdeveniments amb escriptors. Les gires de promoció, presentacions i signatures són eines fonamentals per a dinamitzar les llibreries, sobretot les més modestes. Si l’assignació d’aquestes activitats per part de les editorials afavoreix majoritàriament establiments del mateix grup, les llibreries independents es veuen relegades a un paper secundari, perdent potencial per a atraure públic.
Finalment, hi ha la qüestió de la informació i la logística. Dins d’un conglomerat que integra la totalitat de les etapes de la cadena de mercat, les llibreries del grup compten amb més possibilitats d’accés anticipat a novetats, millors condicions de subministrament i una maquinària de màrqueting molt superior. Tot plegat configura un avantatge competitiu difícil de contrarestar per negocis més petits.
Precedents judicials
No es tracta ni de riscs teòrics ni de temors infundats. Ja en el passat, l’any 2013, el Tribunal Suprem va condemnar Abacus per pràctiques de competència deslleial. El cas té a veure amb l’aplicació de descomptes en la venda de llibres, a la qual la legislació vigent estableix un límit general del 5%.
Tot i que Abacus aplicava aquest 5%, hi afegia un 10% addicional en forma de “punts” acumulables per a futures compres. El Suprem va considerar que aquesta pràctica vulnerava la llei i constituïa competència deslleial, obligant la cooperativa a abandonar-la immediatament.
Aquest afer judicial mostra com, fins i tot en un model cooperatiu, les dinàmiques comercials poden derivar en pràctiques deshonestes envers la competència. Una temptació que s’intensifica quan s’assoleixen posicions de domini en el mercat i es disposa d’una capacitat d’incidència determinant al si del sector.
Més recentment, Abacus i el seu director general han protagonitzat un altre episodi controvertit: la demanda contra l’editorial Pedra de Llamp i l’autora de ficció satírica coneguda com La Psicòloga del Born. Amb independència del seu recorregut judicial, fins al moment desfavorable als interessos d’Abacus i Oriol Soler, el cas ha obert un debat sobre els límits entre el dret a l’honor i la llibertat de creació, especialment quan els demandants són actors amb gran poder econòmic i institucional.
El paper de les administracions
Un element que evidencia l’elevat grau d’influència que ostenta Abacus és la seva relació amb el sector públic. Segons explicàvem fa uns dies, les trobades entre Abacus i alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya s’han incrementat substancialment des de 2022, coincidint amb l’etapa de Soler al capdavant del grup.
Aquest augment de contactes s’ha traduït econòmicament en els més de 60 milions d’euros públics que el conglomerat ha ingressat els darrers quatre anys a través d’adjudicacions, subvencions, encàrrecs audiovisuals i publicitat institucional, i que reforcen encara més la posició del grup en el mercat.
La pluralitat, amenaçada?
En definitiva, el cas Abacus reflecteix una tensió de fons latent, vinculada a la preservació d’un ecosistema divers, que fins ara oferia prou espai per a petites editorials, autors independents i llibreries de proximitat.
Així, el risc no és només econòmic. També és cultural. En un sistema massa concentrat, la pluralitat de veus, estils i propostes pot veure’s condicionada per criteris comercials o estratègics d’un nombre reduït d’actors.
La qüestió, en última instància, no tracta de les aspiracions de creixement d’Abacus, ben legítimes, sinó del pes que han tingut les connexions polítiques a l’hora d’impulsar-lo, així com de l’impacte que representa per a la riquesa cultural del país.
