D’acord amb documents del Departament de Justícia dels Estats Units, el financer i pedòfil Jeffrey Epstein hauria exercit durant anys una influència significativa en la canalització de fons entre la Fundació Bill i Melinda Gates i l’Institut Internacional per a la Pau (IPI), un centre d’estudis vinculat a les Nacions Unides.
Epstein, declarat mort l’agost del 2019 quan complia condemna a una presó de màxima seguretat de Nova York, més enllà d’actuar-hi com a intermediari informal, controlava de primera mà bona part de les comunicacions mantingudes entre ambdues institucions.
Així es recull en una investigació publicada aquest dijous per Vanity Fair, que revela que la relació entre Epstein i l’entramat filantròpic vinculat a Bill Gates seria molt més estreta del que admet el cofundador de Microsoft. Segons la publicació, del 2013 al 2019, la Fundació Gates va concedir prop de 8 milions de dòlars en subvencions de l’Institut Internacional per a la Pau.
Els correus electrònics analitzats pels periodistes mostren com Epstein revisava -i de vegades redactava directament- missatges adreçats al personal de l’entitat, donant instruccions estrictes sobre què enviar per tal d’assolir la màxima quantitat de fons. A canvi, rebia informació sensible, incloent-ne dades d’intel·ligència sobre l’Orient Mitjà, brots de poliomielitis, i fins i tot, qüestions relacionades amb armes químiques a Síria.
Programes de vacunació arreu del món
Les subvencions tenien com a objectiu principal donar suport a programes d’erradicació de la poliomielitis en zones rurals del Pakistan i l’Afganistan, en un context geopolític complex. La investigació destaca que aquestes iniciatives es desenvolupaven en un entorn marcat per la desconfiança cap a les campanyes de vacunació, especialment després que la CIA utilitzés una falsa campanya sanitària en la recerca d’Osama bin Laden.
Tot i que no hi ha proves que els fons fossin desviats, els documents sí que constaten un interès més que notable d’Epstein pels programes de salut global impulsats per la fundació, entre els quals diverses iniciatives a l’Àfrica. Aquestes revelacions reforcen les tesis que atribueixen al sinistre personatge activitats pròpies d’un agent d’intel·ligència.
Visats i noies joves d’Europa de l’Est
Un altre dels aspectes més controvertits del reportatge de Vanity Fair té a veure amb l’ús de la xarxa global de l’Institut Internacional per a la Pau a l’hora de facilitar visats a joves dones d’Europa de l’Est per a posar-les a disposició de la trama Epstein. Tal com suggereixen els documents, aquestes noies eren presentades com a investigadores amb “habilitats extraordinàries” amb l’objectiu d’obtenir visats especials als Estats Units.
Testimonis i documents posen de manifest que algunes d’aquestes dones només acudien per poc temps a les instal·lacions de l’IPI i poc després desapareixen, mentre que fotografies seves eren enviades a Epstein. En l’actualitat, Terje Rød-Larsen, exdirector de l’IPI, es troba sota investigació a Noruega per possibles irregularitats. Malgrat negar les acusacions, els vincles financers i personals amb el pedòfil nord-americà, que inclouen préstecs i donacions, han aixecat sospites.
L’afer de Gates amb dues russes
En paral·lel, The Wall Street Journal ha destapat recentment que Gates reconeix de forma expressa en un enregistrament d’àudio haver mantingut relacions extramatrimonials amb dues joves russes en el marc de la seva relació personal amb Jeffrey Epstein.
Aquestes informacions atorguen credibilitat a les referències recollides als arxius d’Epstein, entre les quals es recull un correu electrònic que al·ludeix al fet que Gates va contraure una malaltia de transmissió sexual arran de l’episodi amb les dones russes. La comunicació fa també referència a la voluntat del magnat d’administrar antibiòtics d’amagat a qui era aleshores la seva dona, Melinda Gates.
Una dilatada influència
La investigació de Vanity Fair dibuixa un retrat d’Epstein com una figura amb una capacitat d’influència molt superior a la que es coneixia fins al moment al si del món filantròpic i diplomàtic. La seva implicació en fluxos de finançament, accés a informació sensible i xarxes internacionals planteja interrogants respecte dels límits entre filantropia, poder i opacitat.
Tot i les declaracions oficials i les distàncies marcades per la Fundació de Bill Gates, les noves informacions conegudes revelen una relació més complexa i prolongada del que s’havia admès fins ara.
