No fa ni una setmana que Alemanya posava fi a l’etapa Merkel, després de setze anys dirigint el país. L’inèdit tripartit que pren el relleu de la ja excancellera, no ha trigat a deixar clares les seves prioritats. Entre les primeres mesures que ha col·locat a l’agenda és la pretensió de regular l’aplicació de missatgeria instantània Telegram.
Si hi ha res que ha quedat clar després dels darrers dos anys, és la barra lliure que semblen disposar els estats a l’hora de desplegar el seu poder de control sobre la vida dels ciutadans, sota el pretext de la pandèmia. En aquesta ocasió, el rebuig social creixent davant l’enduriment de les restriccions sanitàries, especialment contestatari a la part oriental d’Alemanya, pretén sufocar-se bloquejant la capacitat de comunicació i coordinació dels opositors.
Les autoritats del país no amaguen tenir Telegram al seu punt de mira. La privacitat que garanteix el programari, juntament amb el compromís entorn de la llibertat d’expressió i informació que inspiraren la seva creació, no agraden als governants. Tractant el fenomen des de l’òrbita de la seguretat ciutadana, l’executiu federal mira en realitat d’avortar la consolidació de possibles moviments que els perjudiquin políticament.
Membres del flamant gabinet que encapçala el canceller Olaf Scholz, ja han emès declaracions que fan palesa la intenció d’utilitzar les anomenades lleis contra l’odi, originalment pensades amb l’ànim de protegir les minories, per a blindar la seva posició. La ministra federal d’Interior, Nancy Faeser (SPD), ha manifestat que la voluntat d””actuar amb més determinació contra l’agitació, la violència i l’odi a Internet”. Anteriorment, Marco Buschmann (FDP), que ostenta la cartera de Justícia, ja havia centrat la qüestió en la necessària intervenció sobre Telegram.
