Justin Trudeau ostenta poders especials després que dilluns invoqués l’Emergencies Act amb la finalitat de neutralitzar la mobilització social impulsada pel sector del transport, en rebuig als mandats sanitaris imposats per les autoritats canadenques. Aplicat per primera vegada a la història del país, l’estat d’emergència té efectes des de la seva declaració, sense necessitat d’esperar l’obtenció de l’aval parlamentari.
L’ampliació de les prerrogatives de l’executiu federal no només afecta el control per part del legislatiu, sinó que també permet deixar en suspens determinades garanties jurisdiccionals. És el cas de la mesura anunciada pel primer ministre consistent en bloquejar els comptes bancaris dels participants en la protesta, que quedarà al marge de supervisió judicial.
Tanmateix, la norma activada pel govern canadenc, que data de 1988, no fou concebuda per a circumstàncies com les viscudes les darreres setmanes. D’acord amb l’Emegcencies Act, la proclamació d’emergència d’ordre públic està vinculada a l’existència d’una situació habilitant, descrita amb precisió a la mateixa llei.
El fet de conferir poders extraordinaris al govern federal ha de respondre a una conjuntura de gravetat igualment excepcional. És per aquest motiu que requereix la presència d’amenaces desmesurades que facin perillar la vida, la salut o la seguretat de la ciutadania. Trudeau hauria fonamentat la decisió basant-se el supòsit que remet la llei d’amenaces o actes de violència greus que persegueixin “assolir un objectiu polític, religió o ideològic”.
Aquesta definició no sembla encaixar amb la protesta dels camioners, caracteritzada per un esperit cívic i no violent. Per aquest motiu, les autoritats havien estat els dies previs a la declaració de l’estat d’emergència exagerant la perillositat del fenomen, arribant a qualificar-lo, fins i tot, de terrorisme. Una narrativa adreçada a justificar la proclamació produïda el passat dilluns i que contrasta amb els menypreus inicials del primer ministre respecte del Canadian Freedom Convoy, que titllà de moviment minoritari.
No ha estat l’únic despropòsit de la gestió de Trudeau en relació amb la crisi dels camioners. Convé no perdre de vista que l’origen rau en un mandat de vacunació desproporcionat i innecessari que encengué els ànims dels transportistes. Després dels menysteniments i les difamacions, el primer ministre tancà la porta a qualsevol mena de diàleg amb els manifestants que ocupaven Ottawa, a diferència de mandataris provincials, que sí que es mostraren receptius a escoltar-ne les demandes. L’últim moviment de Trudeau tampoc no convida a resoldre el conflicte, sinó més aviat a enquistar-lo, aplicant un règim d’excepció per mitjà d’una llei no prevista per a aquest propòsit.
