Acostuma a dir-se que una bona manera de saber qui hi ha darrere de la responsabilitat d’un conflicte bèl·lic és identificar qui se’n beneficia en últim terme. Cui prodest? Fugir del soroll mediàtic i de l’apel·lació permanent a les emocions contribueix a analitzar-ne les causes inherents amb major precisió.
La demonització mediàtica de Rússia i el discurs únic imposat a través de la censura, contribueixen al fet que l’acord energètic entre els Estats Units i la Unió Europea anunciat aquest divendres, gaudeixi d’un grau d’acceptació social excepcional.
Segons el compromís bilateral fet públic fa unes hores, el subministrament a Europa de gas natural liquat nord-americà s’incrementarà aquest any en un 68%, respecte del volum que representà el 2021. Una provisió de 37.000 milions de metres cúbics de GNL abans que acabi l’any, amb la voluntat que el 2030 la xifra se situï als 50.000 milions de metres cúbics.
En plena deriva a l’alça dels preus arreu d’Europa, la decisió de disminuir les importacions de gas rus, en benefici dels Estats Units, suposarà un augment en les despeses ordinàries per a les llars i les empreses del vell continent. El transport, la infraestructura i el procés de regasificació necessaris per a complir amb l’acord adquirit, apujarà la factura energètica.
Uns costs energètics sobrevinguts que impactaran de ple sobre la butxaca de la ciutadania de la UE, oportunament presentats per Biden com un deure moral davant de la situació a Ucraïna. L’enèsim intent de penalitzar Rússia que acaba perjudicant els europeus, per una guerra que està guanyant Washington sense disparar un sol tret. Cui prodest?
