El pompós acord entre el PSOE i Junts per Catalunya per a delegar competències en immigració a la Generalitat ha estat anunciat amb l’èpica d’un esdeveniment històric. Ens ho han venut com un pas de gegant cap a la sobirania catalana, com si en lloc d’una transferència administrativa estiguéssim assistint a la proclamació d’una república capaç de sobreviure més enllà de vuit segons.
Tanmateix, només cal llegir la lletra petita per a entendre que darrere dels focs artificials només hi ha fum: la Generalitat podrà encarregar-se de tràmits, de posar segells i d’organitzar les cues amb més eficiència, però sense tocar ni una coma de la política migratòria real. No dissenyarà estratègies, no decidirà qui hi entra ni qui en surt, ni tindrà cap mena control sobre les fronteres. Una autèntica fita… per a l’administració de finestreta.
Especialment captivadora és la sobtada conversió de Junts en un partit preocupat per la immigració. No és que s’hagin il·luminat després d’una minuciosa anàlisi del fenomen migratori, sinó que han sentit al clatell l’alè d’Aliança Catalana, que amb un discurs sense pèls a la llengua els esgarrapa centenars de vots a cada dia que passa.
Fins a la setmana passada, Junts era un entusiasta més de l’obertura de fronteres, del “volem acollir”, de l’eliminació dels Centres d’Internament d’Estrangers. No fa ni un any els representants a Madrid del partit de Puigdemont votaven a favor de la regularització exprés de mig milió d’estrangers. Encara avui és el partit d’Agustí Colomines.
Però quan la demoscòpia colla, els ideals s’arxiven i toca adoptar la disfressa que més convingui. Això dels principis és un luxe per a qui no té competidors tan desacomplexats com Sílvia Orriols. Es veu que a Junts han descobert, de cop i volta, la importància de la seguretat i la identitat; perquè si no les prioritzen ells, seran els seus votants tradicionals els qui ho faran a les urnes.
La realitat és que Junts ha estat ocupant des de temps immemorials elevades cotes de poder a Catalunya, fins i tot hegemòniques sota el mantell de Convergència i Unió. Si el país té els problemes que té amb la immigració, la seva responsabilitat esdevé ineludible.
Ara proven de jugar a l’amnèsia política, com si acabessin d’aterrar i descobrissin amb esglai la magnitud del fenomen. Han governat durant dècades, disposant de nombroses eines per a assolir una política migratòria assenyada; però no ho van fer. A hores d’ara, quan el problema frega el punt de no retorn, pretenen reinventar-se i presentar-se com a guardians de la frontera.
En definitiva, l’acord amb el PSOE no és res més que un malabarisme de Junts per adaptar-se al mercat electoral sense que es noti gaire l’acrobàcia. Mentrestant, Junts podrà presumir d’haver aconseguit aquesta nova potestat de la Generalitat per a gestionar formularis i optimitzar tràmits. Catalunya avança. Si més no, el seu aparell burocràtic.