Emmanuel Achiri, un activista antiracista que es defineix a si mateix com a “anarcocomunista antiracista” i que manté vincles amb organitzacions properes als Germans Musulmans, va estar a punt d’integrar-se al Fòrum Consultiu de l’Europol, l’òrgan encarregat de supervisar el respecte als drets fonamentals dins de l’agència policial europea. Així ho ha destapat en exclusiva aquest divendres el diari francès Le Figaro.
La nominació, impulsada per la Xarxa Europea Contra el Racisme (ENAR), havia estat aprovada en una votació informal pels grups d’esquerra al Parlament Europeu (S&D, Verds i LFI). Només una intervenció d’última hora liderada per eurodiputats francesos com Fabrice Leggeri (Reagrupament Nacional) i François-Xavier Bellamy (Les Républicains), que van mobilitzar els seus respectius grups a l’Eurocambra, evitaren el passat mes de febrer que Achiri assolís una posició que li hauria permès accedir a informació altament confidencial sobre operacions policials i dades personals a gran escala.
Doctor en migracions i figura coneguda a l’activisme antiracista, Achiri no amaga les seves opinions. A les seves xarxes socials ha acusat Europa d’estar “obsessionada amb una blancor sintètica”, ha titllat França de país “neocolonial” i ha retret a Alemanya que “deshumanitzi” els palestins.
L’ONG promotora de la candidatura, ENAR, no està exempta de polèmiques. En els darrers deu anys ha rebut més de 12,5 milions d’euros en subvencions europees i ha donat suport a entitats com el controvertit Col·lectiu Contra la Islamofòbia a França (CCIF), dissolt el 2020 per difusió de propaganda islamista radical. També ha estat vinculada a l’Aliança Ciutadana, promotora de l’ús del burquini a la ciutat francesa de Grenoble. A més a més, l’exdirector d’ENAR, Michaël Privot, va reconèixer haver estat membre dels Germans Musulmans. Intisar Kherigi, filla del fundador del partit islamista tunisià Ennahda, també va formar part de l’organització.
L’elecció definitiva dels onze membres del Fòrum Consultiu de l’Europol es va tancar finalment sense la inclusió d’Emmanuel Achiri, gràcies a la ràpida mobilització dels grups parlamentaris. Aquest intent frustrat de nomenament ha evidenciat els riscos d’una selecció massa precipitada respecte de càrrecs que donen accés a informació crítica per a la seguretat d’Europa. Alhora, la possible entrada d’Achiri a l’òrgan de supervisió d’Europol va revifar les sospites sobre els intents de certs moviments d’assolir posicions estratègiques sota el paraigua de la lluita contra el racisme.
