Els resultats de les proves de competències bàsiques, coneguts aquest divendres, han confirmat els pitjors pronòstics: el nivell de matemàtiques dels alumnes de 6è de primària a Catalunya ha caigut a mínims històrics. Des que es fan aquestes avaluacions, l’any 2009, mai s’havia obtingut una mitjana tan baixa en aquesta disciplina.
Concretament, els alumnes han tret una nota mitjana de 70,4 punts, just per sobre del mínim necessari (70) per considerar que han assolit la competència. Però la dada més preocupant és la davallada respecte a l’any anterior, gairebé de 4 punts. Malgrat haver-se’n publicat els resultats avui, coincidint amb l’arrencada de la primera operació sortida de l’estiu, el retrocés en el rendiment acadèmic és tan pronunciat que no ha passat desapercebut ni a la comunitat educativa ni a les xarxes socials.
Una gran part del debat gira entorn del mètode Innovamat, un sistema d’ensenyament de les matemàtiques que s’ha anat implantant a cada cop més escoles del país. Innovamat proposa una manera diferent d’aprendre a sumar, restar, multiplicar o dividir, on les pantalles i els recursos digitals adquireixen un paper preeminent.
Es tracta d’un mètode que ja s’utilitza en més de 1.700 centres educatius d’arreu de l’Estat, molts d’ells a Catalunya. En el cas de les escoles públiques, cada centre pot escollir si vol fer ús del material i el Departament d’Educació assumeix la contractació amb Innovamat Education, S.L., l’empresa que comercialitza el programari i els recursos associats.
Tot i l’escassa evidència en termes de beneficis d’aquest mètode d’aprenentatge, les administracions públiques de casa nostra l’han estat promovent amb entusiasme. Només entre els anys 2021 i 2024, Innovamat ha rebut gairebé 3,5 milions d’euros en ajuts públics (entre subvencions directes, préstecs i garanties) i més de 700.000 euros en contractes subscrits amb el Departament d’Educació de la Generalitat.
Darrere la difusió d’aquest tipus de metodologies hi ha també entitats com la Fundació Bofill, que des de fa anys impulsa models alternatius d’aprenentatge dins el sistema educatiu català. Malgrat la seva influència a l’hora d’orientar polítiques educatives, un nombre creixent de veus critiquen que les propostes d’aquesta entitat no s’han traduït en millors resultats acadèmics, i fins i tot assenyalen que els indicadors han empitjorat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.