Les Illes Balears pateixen en aquests moments una onada immigratòria sense precedents. En només 72 hores, entre dilluns i dimecres passats, van arribar a les costes de l’arxipèlag 659 estrangers en un total de 39 pasteres. El contrast amb altres zones del Mediterrani és evident.
A Itàlia, la pressió migratòria s’ha reduït més d’un 60% gràcies al denominat Pla Mattei de Giorgia Meloni, que combina inversions milionàries en països africans i acords bilaterals de cooperació en educació, sanitat, energia o agricultura. L’estat espanyol, en canvi, encara no ha trobat una estratègia eficaç per a contenir la ruta algeriana, que ha esdevingut la porta d’entrada més activa del Mediterrani occidental.
Informacions derivades d’operacions policials recents així com de diversos procediments judicials revelen l’exorbitant negoci que hi ha darrere d’aquests trasllats amb destinació a les Balears. Les màfies de tràfic de persones que operen aquesta ruta a l’alça cobren tarifes diferents segons l’origen dels migrants. Els que provenen de l’Àfrica subsahariana paguen uns nou 9.000 euros després de travessar Mauritània i Algèria. Els procedents de l’Orient Mitjà o l’Àsia central han de fer front a preus encara més elevats, entre 12.000 i 14.000 euros, després de llargues rutes aèries fins a Alger.
En el cas dels algerians, que només han d’encarar la darrera etapa de l’itinerari, tenen accés a un “bitllet” més assequible, que se situa al voltant dels sis mil euros. Cada pastera és, per tant, un negoci altament rendible per a les organitzacions criminals, que utilitzen embarcacions cada vegada més ràpides i sofisticades, similars a les que fan servir els narcotraficants. En contrast, el patró de l’embarcació amb prou feines cobra 300 euros per viatge.
Les causes que expliquen aquest increment de les arribades són diverses. La més immediata és la crisi diplomàtica oberta amb Algèria arran del gir del govern espanyol sobre el Sàhara, que ha refredat la cooperació en matèria migratòria. També hi ha el desplaçament de rutes: la pressió que exerceixen Mauritània i Senegal a la ruta canària ha desviat bona part del flux cap a les Balears.
A tot plegat s’hi suma la situació interna a Algèria, marcada per un alt atur juvenil, manca de perspectives polítiques i un clima de repressió que empeny molts joves a buscar sort a Europa. La dificultat creixent per aconseguir un visat legal fa que la migració irregular esdevingui, per a molts, l’única alternativa possible. I, finalment, les regularitzacions recurrents i el debat polític a Europa sobre la immigració acaben actuant com a efecte crida.
Des de principi d’any ja han arribat més de 4.200 persones a les costes balears, i les previsions apunten que el 2025 batrà tots els rècords. El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, prepara un viatge a Algèria per intentar reprendre la cooperació i frenar-ne les sortides, tot i que els experts adverteixen que el contenciós pel Sàhara continua pesant massa en la relació bilateral.
