La quantitat afectada per pràctiques presumptament irregulars en la contractació pública al si del Consell Català de l’Esport (CCE) continua creixent. A la revelació que vam publicar fa uns dies sobre el possible fraccionament del servei de manteniment de les instal·lacions -que hauria permès adjudicar a dit més de 600.000 euros a una sola empresa- s’hi afegeix ara un altre cas de característiques pràcticament idèntiques, aquesta vegada vinculat als serveis de neteja. En conjunt, l’import sota sospita ja s’elevaria fins als 1,4 milions d’euros.
Tal com reflecteixen les dades disponibles als portals de contractació de la Generalitat, el Consell Català de l’Esport hauria replicat en la contractació de serveis de neteja el mateix modus operandi aplicat en l’adjudicació dels serveis de manteniment de les seves instal·lacions. La situació s’inicia, en el cas de la neteja, el juny de 2024 i s’estén com a mínim fins a l’octubre de 2025.
En aquest període, l’organisme hauria encadenat fins a 55 contractes menors adjudicats de manera directa a una única empresa, MULTIANAU, S.L., per a la prestació de serveis de neteja. Es tracta, segons les dades analitzades, de tres contractes mensuals corresponents a tres instal·lacions diferents de les quals és titular el CCE. Una despesa en neteja trossejada en més d’una cinquantena de contractes que conjuntament suposen 777.012,00 euros (sense IVA) al llarg d’aquest període d’un any i cinc mesos.
Imports al límit i necessitats estructurals
Tal com ja es va posar de manifest en el cas del manteniment, els contractes de neteja presenten diversos elements que desperten sospites. D’una banda, la reiteració sistemàtica de contractes menors per imports sempre superiors als 14.000 euros i molt pròxims al límit legal dels 15.000 euros establert per als contractes menors de serveis. De l’altra, el fet que l’objecte dels contractes no respongui a necessitats puntuals, imprevistes o excepcionals, sinó a una necessitat regular, previsible i estructural del funcionament ordinari de l’organisme.
La legislació en matèria de contractes del sector públic és clara a l’hora de prohibir el fraccionament artificial d’una prestació homogènia amb la finalitat d’eludir els procediments ordinaris de licitació, que garanteixen la publicitat, la concurrència i el control en la despesa pública. En aquest cas, tant la neteja com el manteniment constitueixen serveis recurrents que, per la seva naturalesa i volum econòmic, haurien d’haver estat objecte d’un contracte únic sotmès a concurrència competitiva.
ERC i PSC, esquitxats en etapes diferents
La suma dels imports vinculats al presumpte fraccionament del manteniment i de la neteja situaria la quantitat total afectada al voltant d’1,4 milions d’euros adjudicats a dit. Un volum que transcendeix un sol mandat i esquitxa càrrecs de dues etapes polítiques diferents.
En el cas del servei de manteniment, les adjudicacions sospitoses s’inicien l’any 2022 i s’allarguen fins a finals de 2024, afectant tant el període en què la direcció del Consell Català de l’Esport estava en mans d’Aleix Villatoro, càrrec d’Esquerra Republicana de Catalunya i sota la dependència de Jordi Aragonès i Laura Vilagrà, com l’etapa posterior, ja sota un govern del PSC i de l’actual Conselleria d’Esports, de des de l’agost de 2024 té Carme Bastida al capdavant del CCE. En canvi, el fraccionament del servei de neteja, que arrenca el juny de 2024, se circumscriu majoritàriament a l’etapa de l’actual executiu de Salvador Illa.
Un escàndol a l’alça
Aquesta nova informació amplia l’abast d’un escàndol que situa sota la lupa la gestió econòmica del Consell Català de l’Esport i els mecanismes de control intern en la contractació pública. Tot i que la utilització del contracte menor no és il·legal per si mateixa, la seva aplicació reiterada i sistemàtica per cobrir serveis estructurals podria encaixar, d’acord amb la doctrina administrativa, en una pràctica prohibida de fraccionament contractual.
A l’espera de possibles explicacions oficials o de la intervenció dels òrgans fiscalitzadors, les dades apunten a una dinàmica sostinguda en el temps que va més enllà d’un cas aïllat i que compromet responsables polítics de dos partits diferents. El cas del manteniment ja va encendre totes les alarmes; el de la neteja confirma que no es tractava d’una excepció, sinó d’un patró de funcionament que podria haver costat a les arques públiques prop d’un milió i mig d’euros fora dels circuits ordinaris de concurrència i transparència.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.