El corrent llibertari del Partit Republicà demana derogar la Llei d’espionatge que permet escorcollar la residència de Trump i perseguir Julian Assange

Avui fa una setmana que agents de l’FBI irrompien a la residència que posseeix Donald Trump al sud-est de Florida. Diverses fonts assenyalen que l’operatiu hauria conclòs amb la confiscació d’una desena de lots de documents, considerats com a informació classificada.

D’acord amb l’ordre d’entrada i registre, l’actuació de l’agència federal va emparar-se, fonamentalment, en la presumpta violació de la Llei d’espionatge per la qual s’està investigant l’expresident dels Estats Units.

La polseguera aixecada després de fer-se pública, fou proporcional a la rellevància històrica que representa la notícia. No van fer-se esperar les crítiques adreçades a l’administració Biden, acusada d’instrumentalitzar l’FBI amb finalitats polítiques.

Per altra banda, el senador per Kentucky, Rand Paul, centrava els seus atacs en la controvertida Espionage Act. Dissabte passat, el representant republicà demanà a través de les xarxes la derogació de la norma, afirmant que conculca el dret a la llibertat d’expressió, establert a la Primera Esmena de la Constitució nord-americana.

Paul recuperava un informe de 2019 de The Future of Freedom Foundation (FFF) contrari a la llei. L’Espionage Act fou aprovada fa més de cent anys i en un context marcat per la recent entrada dels EUA a la Primera Guerra Mundial. Entre els principals propòsits de la norma, se cercava desactivar l’oposició interna que rebutjava tant la participació del país en el conflicte com el servei militar obligatori, aleshores vigent al país.

Malgrat finalitzar la guerra, la norma continuà en vigor i segueix aplicant-se avui en dia. La publicació compartida pel senador atribueix un esperit tirànic a la llei, recordant que en virtut dels articles que s’hi preveuen es manté la repressió judicial sobre l’activista i periodista Julian Assange.

L’autor del text de la FFF és Jacob G. Hornberger, fundador i president de l’entitat, que l’any 2000 va ser candidat pel Libertarian Party a les eleccions presidencials. Als últims comicis de 2020, la representant d’aquesta formació quedaria en tercera posició, només superada per Joe Biden i Donald Trump.

Tot i haver-se consolidat des de fa anys com a tercera força política del país, a hores d’ara el partit no compta amb cap representant a escala nacional, ni al Congrés ni al Senat. Aquest fet converteix el senador Rand Paul en el principal exponent al Capitoli del moviment llibertari (segons l’accepció nord-americana del terme).