Hi ha investigacions periodístiques que marquen un abans i un després: el Watergate, l’escàndol de la FIFA o els Papers de Panamà. Però cap no es pot comparar amb la flamant “investigació” de Nació Digital sobre Aliança Catalana.
El reportatge s’endinsa dins del misteri amb el fervor de qui creu haver descobert el foc, només per a anunciar-nos, redoblament de timbals, que Eduard Llaguno té influència i que en la política existeixen els mecenes.
Aquests intrèpids periodistes, armats amb cafè reescalfat i un esperit indestructible de curiositat innecessària, s’han passat -diuen- cinc mesos desenterrant veritats que, sent rigorosos, mai van estar enterrades. El resultat: un article que confirma que la gespa és verda, l’aigua mulla i que a l’esfera política hi ha persones amb poder i connexions. Impactant, oi?
La metodologia és impecable: entrevistes amb fonts que no diuen res comprometedor perquè no hi ha absolutament res de comprometedor; anàlisis de documents públics que ningú no havia llegit abans, no perquè estiguessin amagats sinó perquè eren avorrits; i, finalment, un ús expert del suspens narratiu per a mantenir el lector preguntant-se: això porta a algun lloc? (Spoiler: NO).
L’impacte mediàtic ha estat demolidor, però en el sentit literal del terme: ha demolit la capacitat de sorprendre. Internet ha reaccionat amb una ganyota d’indiferència i els analistes li han dedicat poc més que monosíl·labs, entre badall i badall. Ni escàndol, ni debats, ni el més lleu tremolor a la superfície de les xarxes socials. Fins i tot els al·ludits hi responen amb un encongiment d’espatlles i un “bé, sí, això ha estat així”.
Davant la presentada com a “la història no explicada d’Aliança Catalana”, el públic ha optat per reservar la seva energia per a causes més dignes, deixant els autors de la peça atrapats en la seva pròpia ambició, com un caçador de papallones perseguint una ombra a la paret.
Aquesta publicació ens recorda, en definitiva, que no tot el que se signa amb solemnitat val la pena ser llegit seriosament. Ferran Casas, subdirector del diari, ens ha promès més entregues. Fins al moment, l’únic llegat d’aquesta investigació ha estat el ressò de la seva pròpia irrellevància. Perquè, de vegades, la veritat està tan a la vista que ni tan sols mereix ser escrita.
