Ja fa temps que Líbia ha esdevingut una plaça cabdal dins la coneguda com a ruta central de la migració a través Mediterrani. Un informe recent de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) assenyala que, entre els mesos de març i abril de 2025 es comptabilitzaren al país més de 867.000 migrants, un 20% més que l’any anterior.
La majoria dels migrants que arriben a Líbia són originaris de l’Àfrica subsahariana. Més de la meitat procedeixen del Sudan (33%) i el Níger (22%). Per a gairebé tots, Líbia no és la destinació final. És un lloc de pas cap a Europa, especialment cap a les costes italianes. Aquesta ruta, que té com a destí Itàlia o Malta, continua sent una de les més perilloses del món: en el que portem d’any, almenys 363 persones han mort i 290 han desaparegut durant la travessa.
A l’espera d’emprendre la darrera etapa del viatge per mar, el 78% dels migrants a Líbia treballen. La construcció, la indústria i el servei domèstic són els sectors on troben més oportunitats. Així i tot, les condicions són molt precàries i solen treballar sense contracte formal, amb salaris més baixos dels pactats o patint abusos laborals. Les dones, per la seva banda, tenen més dificultats a l’hora d’accedir a una feina.
D’acord amb les dades publicades per l’OIM, des de l’1 de gener d’enguany, prop de 13.000 migrants han estat interceptats al mar i retornats a Líbia, dels quals 1.148 són dones i 407 menors. En molts casos acaben internats en centres de detenció.
Malgrat la seva inestabilitat política, continua atraient persones per la possibilitat de treballar -encara que sigui en condicions molt precàries- i la seva proximitat amb Europa. I mentrestant, a l’altra riba del Mediterrani continuen rebent la pressió de les arribades per mar.
