L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear el 2020 la seva pròpia fundació, amb l’objectiu d’ajudar l’agència internacional de salut més poderosa del món a aconseguir més finançament. Tanmateix, una recent recerca publicada a la British Medical Journal – Global Health ha destapat que la major part dels diners que rep aquesta fundació provenen de donants anònims; un fet que genera suspicàcies creixents.
Entre els anys 2020 i 2023, la fundació va rebre 82,7 milions de dòlars, dels quals més del 62% -gairebé 51,5 milions- provenien de donants sense identificar. A més a més, la proporció de grans donacions anònimes (superiors als 100.000 dòlars) no ha deixat d’augmentar. Mentre que a l’inici de la fundació només representaven un 9,6%, el 2023 van arribar a representar el 80% del total. En alguns casos, les quantitats són exorbitants, com és el cas d’una aportació anònima de més d’11 milions de dòlars.
Aquesta situació d’opacitat flagrant provoca inquietud, atès que la fundació forma part de l’esquema de l’OMS, una institució que decideix i imposa polítiques de salut a escala global.
Basant-se en el sistema elaborat per l’organització Open Democracy per a l’avaluació de transparència en el finançament dels think tanks, els investigadors consideren que la Fundació OMS hauria perdut dos nivells de qualificació en una escala de cinc (A-E), caient d’una qualificació de transparència B fins a una de D. A la pràctica, això es tradueix en el fet que la fundació només identifica una minoria dels seus finançadors i que ho fa de manera irregular.
Els autors comparen aquest baix nivell de transparència amb el que ofereixen alguns think tanks coneguts com a “organitzacions de diners foscos”. Una etiqueta que posa en dubte la credibilitat del principal organisme internacional en matèria de salut.
L’origen dels diners
La Fundació de l’OMS assegura que, internament, coneix la identitat dels donants, encara que públicament els presenti com “anònims”. L’organisme explica igualment que qualsevol aportació se sotmet a controls estrictes per a evitar conflictes d’interès. Tot i això, el seu protocol només prohibeix explícitament acceptar diners de la indústria del tabac i de les armes.
En aquest sentit, la recerca destaca que resten fora de la llista d’exclusió sectors que sí que tenen un impacte directe en la salut pública, com és el cas de les empreses d’alcohol, refrescos, productes ultraprocessats o combustibles fòssils, entre d’altres.
Alguns dels recels generats tenen a veure amb aquest fet: diversos estudis indiquen que companyies que comercialitzen amb productes perjudicials per a la salut utilitzen donacions i altres accions filantròpiques per a millorar la seva imatge i, alhora, per a influir subtilment en polítiques que les afecten.
La manca de transparència fa que tampoc no pugui descartar-se que darrere de les milionàries donacions anònimes hi hagi interessos vinculats a la indústria farmacèutica o de tecnologia mèdica, atès els efectes, tant positius com negatius, que l’activitat de l’OMS té sobre l’evolució d’aquests negocis.
Quan l’ús dels fons obeeix a les prioritats del donant
Una altra dada rellevant és que el 56% dels diners rebuts s’han destinat a necessitats internes de la mateixa Fundació OMS, i no a programes de salut impulsats per l’organisme. És a dir, un de cada dos dòlars serveix per a mantenir econòmicament la fundació, no per finançar iniciatives sanitàries globals.
Entre les donacions que sí que van a projectes, moltes estan orientades de forma específica a temes molt concrets, com ara campanyes de vacunacions o de suport a Ucraïna, que no sempre coincideixen amb les necessitats urgents i majoritàries entre els països membres de l’OMS.
També s’observen exemples d’alineament estratègic. Per exemple, Meta ha finançat activitats de comunicació i salut digital vinculades a l’OMS, dos àmbits on la companyia ha estat qüestionada per la seva responsabilitat en la desinformació i en l’impacte de les xarxes sobre la salut mental dels joves.
La legitimitat de l’agència, en dubte
Quan el president Donald Trump va anunciar que els Estats Units retiraven el finançament a l’OMS, la situació va esdevenir crítica. La Fundació OMS va crear-se com una solució per a poder ingressar diners de patrocinadors dels quals l’OMS, com a agència de les Nacions Unides (ONU), no podia fer-ho directament: grans fortunes i corporacions privades.
Aquesta ocurrència, si bé ha permès a l’organització rebaixar les tensions financeres, implica al mateix temps un risc evident: com més depèn l’OMS de fons privats i d’origen desconegut, més desprotegida es veu la seva independència i més qüestionada la seva reputació.
Les conclusions de l’estudi assenyalen que la combinació de grans donacions anònimes, la poca transparència i la capacitat dels patrocinadors sobre els projectes pot afectar la legitimitat de l’OMS. Si no es coneix qui finança les polítiques i les campanyes de l’organisme, és difícil determinar si hi ha influències inapropiades.
En definitiva, la raó de ser l’Organització Mundial de la Salut exigeix que sigui percebuda com a confiable. I la confiança només pot existir si els mecanismes de finançament són clars, públics i invulnerables davant pressions externes. Tenint en compte totes les ombres que planen sobre l’OMS, saber “qui paga” i “perquè” esdevé més rellevant que mai.
