Sis de cada deu euros ingressats l’any 2024 per Edicions Digitals de Premsa Local SL, societat editora del conjunt de mitjans adscrits al grup Nació Digital, foren a càrrec de les administracions públiques. Els comptes anuals d’aquell exercici, als quals ha tingut accés L’Alternatiu, constaten una forta dependència dels fons públics en el model de negoci del grup mediàtic.
En concret, del total d’ingressos obtinguts el 2024 per la companyia, que se situaren en 2.543.076,11 euros, fins a 1.534.492,78 euros es corresponen a subvencions i publicitat institucional. Una xifra que representa el 60,34% del total.
Sota la marca Nació Digital operen diverses capçaleres digitals que configuren una xarxa mediàtica extensa. A banda de la mateixa Nació Digital, també formen part del projecte Diari Sabadell, Diari de Terrassa, TarragonaDigital, Criar.cat i El Món de la Tele.
La cara més coneguda del projecte és el periodista Ferran Casas, que exerceix com a director adjunt de Nació Digital i, alhora, participa com a tertulià habitual en mitjans com RAC1, TV3 i Catalunya Ràdio. En el cas dels mitjans públics, Casas ha facturat com a autònom un total de 115.000,00 euros d’ençà de les primeres aparicions ara fa una dècada. La present temporada s’embutxacarà 11.550,00 euros per assistir un cop a la setmana a les tertúlies d’Els Matins de TV3 i de Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio.
Més d’1,5 milions d’euros públics
Tornant als comptes de la companyia, el desglossament dels ingressos públics evidencia el pes determinant de les institucions catalanes en el finançament del grup Nació Digital. La Generalitat de Catalunya hi té un paper preponderant, tant a través de subvencions -estructurals i extraordinàries, que el 2024 van ascendir a 383.610,63 euros, com mitjançant la publicitat institucional, que aquell any s’enfilà fins als 915.848 euros. A aquestes quantitats se sumen 12.000 euros procedents d’un ajut del govern espanyol, així com els 74.246,49 euros aportats per l’Ajuntament de Barcelona en concepte de publicitat institucional.
També cal tenir en compte els 148.787,66 euros provinents d’altres ajuntaments i entitats del sector públic sobretot per campanyes de publicitat institucional, que completen un volum global de finançament públic que, l’any 2024, va superar àmpliament el milió i mig d’euros. És a dir, la principal font d’ingressos de Nació Digital és la concessió -directa o indirecta- de recursos públics.
Dependència crítica i risc estructural
L’anàlisi financera dels comptes de 2024 apunta a una situació de dependència crítica del sector públic. En termes pràctics, això implica que sis de cada deu euros que ingressa l’empresa tenen origen en les administracions. Aquesta realitat situa el grup en una posició especialment vulnerable davant qualsevol canvi en les polítiques de subvencions o en la distribució de la publicitat institucional.
Des d’una perspectiva financera, la manca d’un volum suficient d’ingressos estrictament privats limita la capacitat de sostenir l’activitat en absència d’aquest suport públic, fet que converteix la dependència institucional en un element estructural del model de negoci.
Problemes greus de liquiditat
Més enllà de la dependència dels fons públics, els comptes anuals revelen tensions importants en la tresoreria de l’empresa. El fons de maniobra presenta un desequilibri notable, amb un dèficit de més d’un milió d’euros derivat de la diferència entre els actius corrents i els passius a curt termini. Aquesta situació s’ha deteriorat de manera significativa respecte de l’any anterior.
Per altra banda, la disponibilitat immediata de recursos és pràcticament nul·la, amb una caixa d’efectiu que a finals de 2024 es reduïa a poc més de 2.700 euros. Paral·lelament, s’observa un increment molt destacat dels deutes amb proveïdors respecte de l’any 2023, que superen el milió d’euros, fet que suggereix que l’empresa estaria sostenint la seva activitat mitjançant l’ajornament de pagaments.
Endeutament elevat i rendibilitat mínima
El nivell d’endeutament suposa també un factor de risc rellevant. El conjunt de deutes exigibles de l’empresa editora de Nació Digital supera els dos milions d’euros, mentre que el patrimoni net es manté per sota dels 380.000 euros. Aquesta situació apunta a una estructura financera molt dependent de recursos externs.
Pel que fa als resultats, el benefici net registrat el 2024 és molt reduït, situant-se per sota dels 10.000 euros. Aquesta rendibilitat marginal contrasta amb el volum total d’ingressos i posa de manifest uns marges operatius molt estrets, condicionats en bona part pel pes de les despeses de personal.
Impacte sobre l’exercici periodístic
El diagnòstic global que es desprèn de l’anàlisi financera és el d’una empresa amb una viabilitat fràgil i altament condicionada per la continuïtat del finançament públic. Sense aquesta aportació sostinguda, el grup Nació Digital afrontaria dificultats immediates per a mantenir la seva estructura operativa i fer front a les seves obligacions financeres.
En aquest context, el model de finançament del grup Nació Digital planteja dubtes sobre la seva sostenibilitat a llarg termini i sobre el grau d’autonomia econòmica respecte de les institucions públiques que, de manera molt destacada, en garanteixen la continuïtat.
Per tot plegat, resulta pertinent preguntar-se quins efectes pot suposar aquesta vulnerabilitat financera i dependència institucional sobre l’activitat periodística del mitjà, tenint en compte que sense l’aportació pública el grup Nació Digital hauria tancat l’any 2024 amb pèrdues que superarien el milió i mig d’euros.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.