Es percep un modest canvi al si de les principals redaccions del nostre panorama comunicatiu. Encara que pugui tractar-se d’una publicació aïllada, les informacions que recull representen un autèntic punt d’inflexió en el relat sostingut fins ara pels mitjans de masses. Es tracta de l’article d’aquest diumenge a La Razón que posa de manifest la debilitat dels indicadors epidemiològics utilitzats per a mesurar la situació sanitària a cada moment.
El contingut del text és absolutament revelador i confirma alguns dels principals arguments que ha defensat bona part de la comunitat científica, deliberadament silenciada. Per començar, implica qüestionar l’existència mateixa de les onades de contagi. La famosa corba poc tenia a veure amb la presència real del virus al territori, sinó que depenia directament de la quantitat de tests practicats.
Les proves de detecció no es distribuïen de manera homogènia, es produïen, contràriament, amb una intensitat variable. Segons el moment, tenien lloc campanyes multitudinàries, que tampoc no es repartien de la mateixa manera, ni temporalment ni territorialment. La conseqüència resulta evident: a més tests realitzats, més contagis registrats. Una metodologia incapaç de dibuixar l’evolució veraç de la infecció.
Una altra de les dades, indiscutida fins ara, era el recompte de morts atribuïdes a la Covid-19. El diari es fa ressò, amb mesos de retard, d’una de les inconsistències més clamoroses de la versió oficial: s’ha estat registrant com a mort per coronavirus qualsevol defunció en què el subjecte hagués donat positiu. És a dir, la mera presència del virus a l’organisme provocava que es computés automàticament la mort per covid, amb independència de la seva causa material.
S’acompanyen estrambòtics casos, com els de víctimes d’accidents de trànsit que inflaven la mortalitat de la malaltia, només per ser-ne positius. Tota mort “amb” covid era comptabilitzada com a mort “per” covid. Els experts consultats calculen que aquest procediment, mancat del més mínim rigor, ha sobrerepresentat les defuncions vertaderament provocades pel SARS-Cov-2. D’acord amb les seves estimacions, la mortalitat registrada atribuïda al virus hauria estat quatre vegades superior a l’autèntica.
La qüestió sobre la conveniència d’emprar uns paràmetres concrets en detriment d’altres podria quedar circumscrita dins un debat eminentment científic. No obstant això, som davant d’uns indicadors validats per autoritats polítiques i posats al servei d’unes restriccions socials inaudites. La ciutadania té ara la certesa que l’ús de determinats índexs no és innocent, malgrat l’intent de presentar-los com a objectius. L’evolució de la incidència era en tot moment dirigible a voluntat i la mortalitat anunciada estava viciada d’origen. Dades impostades per a sobredimensionar l’epidèmia i justificar mesures de control desproporcionades. La notícia és que ho publiqui un mitjà convencional, fins ara alineat amb el relat oficial.
