La dràstica resposta del govern neerlandès davant l’aixecament del sector primari revela l’èxit de la mobilització. Des de dilluns, el desplegament policial s’ha intensificat i els agents actuen amb una contundència desproporcionada per tal de desactivar la protesta.

L’aixecament dels grangers s’inicià ara fa tres setmanes amb l’objectiu d’evitar que s’aprovés el pla de les autoritats del país que pretén reduir a la meitat les emissions de nitrogen de cara a l’any 2030. La mesura, que en algunes províncies suposaria una reducció de fins al 95%, posa en risc la supervivència de bona part de la pagesia i la ramaderia.

El seguiment massiu de la iniciativa provocà problemes de mobilitat a causa de l’elevada concentració de tractors en diversos punts de la xarxa viària. Per altra banda, els bloquejos sobre centres de distribució, sostinguts en successives jornades, han derivat en situacions de desproveïment d’aliments als supermercats.

En aquest punt, resulten innegables els paral·lelismes presents entre l’acció dels ramaders dels Països Baixos i la protagonitzada pels camioners canadencs a principis d’any contra les restriccions sanitàries. Tanmateix, la gestió política del primer ministre Mark Rutte sobre el fenomen sembla igualment inspirada en l’adoptada pel seu homòleg al govern del Canadà.

Tal com va fer Trudeau en relació amb el Comboi de la Llibertat, l’executiu neerlandès renuncia a escoltar les reivindicacions formulades pel sector primari i malda per circumscriure l’històric esclat social a una mera qüestió d’ordre públic. El precedent canadenc ha animat algunes administracions locals dels Països Baixos a declarar l’estat d’emergència per a poder reprimir la protesta a qualsevol preu.

Malgrat la criminalització dels manifestants, la interposició de multes i la pràctica de detencions, la determinació dels grangers es manté. El suport popular creix i els pescadors del país s’hi han sumat a través de bloqueigs portuaris.

Fora dels Països Baixos també sumen suports. Tot i l’apagada informativa de l’establishment mediàtic, comencen a sorgir arreu d’Europa iniciatives que s’emmirallen en el moviment holandès. D’aquesta manera, els sectors més castigats pels capricis de l’Agenda 2030 ja assagen mobilitzacions semblants a Alemanya, França o Itàlia. Els mitjans públics catalans, novament, opten pel silenci.