Dirigit per Eva Niñerola i Nick Bolger, el documental Broken Health es focalitza en l’actuació de l’exconsellera de salut, Alba Vergés, durant els primers moments de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya. La producció va gaudir d’un accés privilegiat a l’hora d’enregistrar llocs i moments determinants pel que fa a la gestió sanitària d’aquella primavera de 2020.
No obstant això, la cinta evita tractar la tragèdia que s’estava produint a les residències geriàtriques catalanes mentre es duia a terme la gravació. Segons dades oficials de la mateixa Generalitat, fins al passat 15 de juliol s’han enregistrat 10.229 defuncions atribuïdes a la Covid-19 d’usuaris d’aquestes instal·lacions.
Atès el nombre total de places que disposa Catalunya, poc més de 60.000, així com la xifra global de població major de 70 anys, situada l’1 de gener d’enguany al voltant d’1.100.000 persones, la mortalitat vinculada al coronavirus als equipaments per a gent gran resulta esfereïdora. Si bé els usuaris del nostre sistema geriàtric representen menys d’un 6% respecte del conjunt d’habitants de més de 70 anys, a 15 de juliol de 2022 suposaven més d’un 41% dels morts corresponents a aquest grup d’edat.
Es tracta, per tant, d’una clamorosa anomalia que convida a reflexionar sobre l’adequació de la gestió epidemiològica practicada a les residències. En aquest sentit, destaquen les directrius que el 25 de març de 2020 traslladava el Departament de Salut al personal del SEM, en relació amb l’actuació davant pacients sospitosos de contagi per SARS-CoV-2. Una de les recomanacions establertes al document obrí la porta als controvertits cribratges per edat.
Sota l’empara de la presumpta saturació hospitalària d’aquells dies, es fixà un criteri d’edat que denegà el trasllat de milers d’avis a centres de salut, impedint-los rebre l’atenció sanitària que necessitaven. Tal com va informar el portal infoLibre, l’execució d’aquest protocol comportà que, durant els mesos de març i abril de 2020, morissin 2.797 persones dins el geriàtric on residien.
En termes proporcionals, implica que el 72% dels usuaris de llars per a gent gran que traspassaren a causa de la Covid-19 en aquests dos mesos, no foren traslladats a cap hospital. Va ser precisament durant el març i l’abril de 2020 quan s’enregistraren les imatges del reportatge de Netflix sobre l’exconsellera Vergés.
Cal recordar, tanmateix, que malgrat justificar-se la decisió mitjançant l’argument del col·lapse de la xarxa sanitària, a l’elaboració pressupostària immediatament posterior, les partides de fins a set conselleries creixerien més que no pas el de Salut.
El document emès per Salut que guiava l’activitat del SEM també recomanava considerar l’administració de sedants en pacients majors de 80 anys. S’esmentava específicament l’ús de mòrfic, així com el de midazolam. Aquest darrer medicament es tracta d’un potent sedant, sobretot previst per anestesiar el subjecte abans d’una operació quirúrgica. El midazolam exposa el pacient a la possibilitat de desenvolupar greus efectes secundaris i es requereix un seguiment proper per part de professionals sanitaris.
Tenint en compte que un dels principals riscos que acompanyen aquest producte farmacèutic és el de patir insuficiència respiratòria, cal qüestionar-se si resultava procedent per a tractar pacients de Covid-19, una malaltia que acostuma a produir depressió respiratòria. Tot plegat, es combinava amb les caòtiques circumstàncies que es vivien en múltiples residències, desproveïdes dels recursos mèdics que requerien molts interns. En tot aquest temps, han aflorat testimonis que revelen tant la precarietat assistencial, com les situacions d’aïllament a què es veien abocats un bon nombre de residents, exclosos, fins i tot, de rebre visites familiars.
En definitiva, el documental esdevé una peça extraordinàriament generosa amb la figura d’Alba Vergés, així com amb la tasca de la igualadina al capdavant del Departament. Afavoreix, a més a més, les expectatives electorals de l’exconsellera de cara a les pròximes municipals. I no només ha assumit recentment les funcions de la presidència del Parlament, sinó que continua sent considerada un actiu polític, malgrat la seva rellevant responsabilitat en la tragèdia ocorreguda a les residències catalanes.
