Les darreres eleccions al parlament hongarès, celebrades la primavera passada, arribaren precedides d’una forta campanya de pressió per part de Brussel·les, que amenaçava de marginar Budapest si el govern del país insistia en el desplegament de llur projecte polític.
Els electors hongaresos van respondre al xantatge de la Unió Europea incrementant el seu suport a les urnes envers Viktor Orbán, que, amb un inapel·lable 54,10% dels vots, ampliaria la seva majoria dins la cambra legislativa i disposaria de via lliure per a formar un nou govern.
Així doncs, el passat 3 d’abril la coalició Fidesz-KDNP, encapçalada pel primer ministre, s’imposava amb claredat sobre la llista presentada per Units per Hongria. Sota aquesta inaudita aliança electoral s’hi agruparen formacions de signe ideològic divers, en alguns casos oposat, amb l’únic propòsit d’evitar que Viktor Orbán pogués tornar a guanyar.
Cinc mesos d’ençà dels comicis, recentment estan apareixent als mitjans de comunicació locals informacions que apunten a una operació per a interferir en les esmentades eleccions. El mateix Péter Márki-Zay, cap de llista de la coalició anti-Orbán, va admetre que el moviment polític que fundà, el Moviment Hongria de Tots (MMM), va rebre donacions milionàries provinents de l’estranger.
Una de les principals organitzacions que participaren en el finançament de la campanya de l’oposició fou la nord-americana Action for Democracy, vinculada a la xarxa de George Soros. Com a la majoria de sistemes democràtics, la legislació hongaresa prohibeix els partits polítics percebre fons d’origen forà. No obstant això, creixen les evidències que estableixen l’existència d’aquests nexes amb actors externs, que miraven d’interferir en el procés electoral.
És ben sabut que l’extens entramat d’organitzacions internacionals creat per Soros ha tingut sempre al punt de mira Hongria, país de naixement del magnat. Tanmateix, els resultats electorals avortaren novament els intents del multimilionari de subvertir la democràcia hongaresa, malgrat l’ingent esforç econòmic que hi destinà.
Soros no ha paït l’enèsima derrota i resulta evident que està emprant l’elevada influència que disposa a Brussel·les per a penalitzar Hongria. És així com s’entenen els darrers atacs de les institucions comunitàries a Budapest, a qui tampoc perdonen no alinear-se amb les sancions a Moscou.
Des de la decisió del Parlament Europeu de deixar de considerar Hongria com a una “democràcia plena”, fins a la congelació dels fons de la UE. Uns moviments que denoten una preocupant animadversió de la Unió respecte de la sobirania nacional.
