En un recent article publicat per la Global Warming Policy Foundation (GWPF), l’exdirector del Centre Nacional del Clima del govern d’Austràlia arremet contra un dels principals mantres de l’oficialisme dels nostres dies.
William Kininmonth, que també havia exercit com a consultor de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, sosté que la incidència del diòxid de carboni sobre la temperatura i el clima del planeta és residual.
Segons el reputat científic, l’escalfament global observat les darreres dècades és causat, en realitat, pels corrents oceànics i els vents atmosfèrics. Els fluxos d’energia generats per les constants fluctuacions oceàniques explicarien les modificacions climatològiques.
De fet, el clima terrestre hauria estat sempre en situació d’evolució permanent, precisament per l’existència de circulacions oceàniques ininterrompudes. Aquest procés continuat esdevé el factor determinant de les variacions en la temperatura de la superfície. En canvi, la quantitat de CO2 a l’atmosfera hi té un impacte mínim.
En conseqüència, l’autor de la publicació considera que “els esforços de descarbonització amb l’esperança d’afectar les temperatures globals seran en va”. Kininmonth recela, igualment, del paper que duen a terme organismes transnacionals com el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), adscrit a l’ONU.
En la línia del manifest signat darrerament per més d’un miler d‘experts d’arreu del món, l’australià també atribueix a l’IPCC motivacions polítiques. Així doncs, la imposició de la narrativa alarmista i antropogènica respecte de les alteracions climàtiques, obeiria als mateixos interessos espuris, restant al marge del necessari rigor científic.
